Transport public

logo

NOTA! Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvieu la configuració del navegador, accepteu-ho. Llegir mes...

Accepto

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació Clicant aqui:

El transport públic comprèn els mitjans de transport que els passatgers no són els propietaris dels mateixos, sent servits per tercers.
Els serveis de transport públic poden ser subministrats tant per empreses públiques com privades.

La ciutat difusa és molt menys ecològica que la ciutat compacta. El planejament urbanístic i territorial ha d'anar encaminat a promoure proximitat, la ciutat densa i multi funcional amb barreja d'activitats (residencial, oficines, comerços, equipaments i guarderies), accessibles amb transport públic i amb els equipaments adequats. Una de les prioritats és frenar la terciarització dels centres de les ciutats i de certs corredors, i la desclasificació de sòls aptes per a urbanitzar que procedeixin de sòls no urbanitzables protegits. Cada dia arriben A Barcelona més de 600.000 vehicles privats des dels municipis veïns, i la tendència augmentarà. Cal prioritzar els transports col·lectius per a reduir la contaminació.
Els transports col·lectius contaminen vint vegades menys i utilitzen cinc vegades menys energia que els cotxes per a transportar el mateix nombre de passatgers.

bgrs68uikg.jpgAutobús:
Els autobusos són pràctics i eficients en rutes de curta i mitja distància, sent freqüentment el mitjà de transport més utilitzat a nivell de transports públics, per constituir una opció econòmica. Les companyies de transport busquen establir una ruta basada en un nombre aproximat de passatgers en l'àrea a ser presa. Una vegada establerta la ruta, es construeixen les desocupades d'autobusos al llarg d'aquesta ruta. No obstant això, donada la seva baixa capacitat de passatgers, no són eficients en rutes de major ús.
Els autobusos, en rutes altament usades, produeixen molta contaminació, a causa del major nombre d'autobusos que són necessaris per al transport eficient de passatgers en aquesta ruta donada. En aquest cas, és considerada la substitució de la línia d'autobús per altra línia usant tramvies o encara un metre.
Altra possibilitat és la construcció d'un tram únic i especial per als autobusos, és a dir, la implementació d'un Sistema de Busos de Trànsit Ràpid, (Carril Bus) amb la qual cosa és possible arribar a capacitats properes a les d'un sistema de metre, i molt majors que les d'un sistema de tramvies.

 

Tren:
El tren és un tipus de transport públic interurbà, més usat per al transport de passatgers massius, cobrint una ruta entre dos punts bastant allunyats, sent, generalment, de responsabilitat nacional. De vegades són de responsabilitat regional, quan són usats com mitjà de transport de passatgers en una gran ciutat, o entre diferents ciutats pròximes una de l'altra. Generalment, als passatgers de trens interurbans no els és concedit el dret de transferència per a altres mitjans de transport públic d'una determinada ciutat sense abans pagar una taxa integral per a l'ús d'un transport donat.

Ferrys:
Els ferrys cobreixen certs trams entre dos punts separats per una massa d'aigua, que no posseeixen accés entre si per mitjà de ponts o túnels, o quan talis connexions estan molt allunyades de rutes d'interès públic.

Bicicletes públiques:
Des de fa alguns anys també s'ofereix sistemes de lloguer públic de bicicletes. Són diferents dels lloguers convencionals perquè les estacions formen una xarxa per la ciutat i possibiliten així recorreguts solament anada (one way) per a arribar al treball ,col·legi o compres. Així les bicicletes són accessibles per a tots i es disminueix el problema de robatori de les bicicletes privades. Els usuaris s'han d'identificar-se electrònicament abans de recollir una bicicleta per a evitar robatori i vandalisme d'aquests bicicletes.(bicyng a Barcelona)

Tramvia:
A més, amb una utilització massiva dels transports col·lectius, el tràfic en les ciutats estaria molt menys saturat. Sabies, per exemple, que en hora punta, un tren de rodalies pot evitar la circulació de 500 cotxes?
En el cas de les grans ciutats, en comptes de construir noves i caríssimes línies de metro, s'haurien de construir línies de tramvies, més eficients, al no requerir serveis auxiliars (escales mecàniques, il·luminació de túnels), més barats (la infraestructura costa menys de la meitat que la del metre) i agradables i còmodes.
El tramvia no contamina i és sense cap dubte el transport públic ideal, com han comprès els governs municipals de nombroses ciutats. Avui més de 350 ciutats conten amb moderns sistemes de tramvies.
Als seus avantatges s'uneix la de llevar-li un poc d'espai al cotxe, que va anar l'única raó per a la seva desaparició en els anys que l'automòbil era vist com la quintaessencia de la llibertat i de la mobilitat.

Troleibús:
Altre mitjà de transport oblidat però ecològicament molt eficient és el troleibús: Els troleibusos són de particular importància per a ciutats escarpades o muntanyenques on l'electricitat és més efectiva que el dièsel al moment de pujar pujols; a més, tenen millor adhesió que els tramvies.
Els troleibusos, igual que tots els vehicles elèctrics, solen veure's com un mitjà de transport més amigable amb l'ambient que els autobusos que usen hidrocarburs. La utilització d'energia produïda en centrals elèctriques té avantatges sobre els motors d'explosió: és més eficient, pot usar major varietat de combustibles i és més convenient per al control de la contaminació.
Altre avantatge que rares vegades està present en altres vehicles és que poden generar energia elèctrica a partir de l'energia cinètica quan frenen o van costa avall en un procés cridat regeneració de frenat.
S'ha suggerit que els troleibusos es tornaran obsolets en una economia d'hidrogen. No obstant això, la transmissió directa d'electricitat, com la usada en el troleibús, és molt més eficient que la producció, el transport, l'emmagatzematge i l'aprofitament energètic de l'hidrogen en cel·les de combustible. A més, són encara mes econòmics que els tramvies, ja que no cal construir vies, i al trobar un obstacle en el seu camí (forat, rasa d'obres...) té un cert marge de maniobra.

Vehicles privats:
No totes les persones que viuen en la ciutat són automobilistes, ni totes les quals tenen cotxe ho empren de la mateixa manera. De fet, prop de la meitat de la població catalana no té accés a un automòbil privat. Per això la dissuasió de l'ús del cotxe en la ciutat ha de situar-se com un aspecte parcial en el concepte més global de reducció i pacificació del tràfic motoritzat. Els plans de pacificació del tràfic han de contemplar tota la mobilitat de Catalunya, equilibrant l'assignació de l'espai viari a favor dels vianants, les bicicletes i el transport públic.

Una adequada jerarquització dels mitjans de transport públic (taxis, microbusos, autobusos, tramvies, troleibusos, tramvia ràpid o pre-metre, metre, ferrocarril, intercanviadors de transport), complementada amb les maneres no motoritzades, com el caminar i la bicicleta, i les noves tecnologies (fax, correu electrònic, Internet, telèfons mòbils, entre altres) permetria reduir considerablement l'ús de l'automòbil. És necessari un nou model de mobilitat basat en la sostenibilitat amb la presència d'una potent, eficaç i competitiva oferta de transport públic que permeti reduir de forma significativa l'ús del vehicle privat.
Per a això es requereix la creació de carrils-bus segregats, major disciplina (aparcaments en doble fila, semàfors, invasió d'àrees per als vianants o de transport públic), noves línies de tramvies, el foment del transport no motoritzat (caminar, pedalejar) per a recorreguts curts, programes per a millorar l'accessibilitat de minusvàlids i persones amb mobilitat reduïda i la creació de programes que impulsin el cotxe compartit.

 

a
b
c