Ferrocarril

logo

NOTA! Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvieu la configuració del navegador, accepteu-ho. Llegir mes...

Accepto

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació Clicant aqui:

Una de les prioritats de la Comissió Europea en la seva estratègia de reducció de les emissions contaminants és el foment del recurs al transport per ferrocarril.
A aquest efecte, en el llibre blanc de 1996 "Estratègia per a revitalitzar el ferrocarril a Europa" es destaca la necessitat d'adaptar aquesta manera de transport a les exigències dels consumidors així com de millorar el seu rendiment. Això implica una major liberalització del transport per ferrocarril.
La Comissió va presentar una sèrie de mesures el 1998 per a desenvolupar l'eficàcia del mercat del ferrocarril:

-L'harmonització tècnica i la interoperabilitat dels ferrocarrils clàssics.
- Una millora de la utilització, de la gestió i de la tarificació de les infraestructures ferroviàries.
- Clarificar les relacions entre l'Estat i els ferrocarrils.
TGV_Thalys.jpg

Tren:
El tren és un tipus de transport públic interurbà, més usat per al transport de passatgers massius, cobrint una ruta entre dos punts bastant allunyats, sent, generalment, de responsabilitat nacional.
De vegades són de responsabilitat regional, quan són usats com mitjà de transport de passatgers en una gran ciutat, o entre diferents ciutats pròximes una de l'altra (Rodalies).
Generalment, als passatgers de trens inter-urbans no els és concedit el dret de transferència per a altres mitjans de transport públic d'una determinada ciutat sense abans pagar una taxa integral per a l'ús d'un transport donat.

L'AVE:
El ferrocarril estava considerant pels grups ecologistes com un dels mitjans de transport més respectuosos amb la naturalesa, però l'expansió de l'Alta Velocitat ha acabat amb aquesta generalització.
Enfront del tren tradicional, per al que reclamen més mitjans, acusen a l'AVE de causar greus danys al medi ambient, a més de ratllar-li de elitista.
Com només hi ha dues línies en servei a Espanya, els seus efectes no són àdhuc molt notables, però és previsible que la situació canviï quan l'AVE transporti a un terç de viatgers en tot el país.

L’impacta ambiental més evident de l'alta velocitat és el físic: enormes ponts, túnels de rècord i corbes gegantesques.
Per a permetre que els vehicles circulin a velocitats superiors als 300 quilòmetres per hora, i escurçar al màxim el temps de viatge, els traçats han d'acostar-se el més possible a la línia recta, i no han de superar un pendent de 20 mm./m.
Això obliga a realitzar obres que tallen en dues el paisatge, actuant com un "fossa ecològica" que separa la fauna, i que també comporten la tala d'arbres, l'ocupació temporal de molts terrens, i el moviment de milions cúbics de terra.
Per a pal·liar aquests efectes és obligatòria l'aprovació d'una declaració d'impacte ambiental prèvia a la redacció dels projectes, per la qual s’introdueixen variacions que han de tenir-se en compte a l'hora de dissenyar el traçat.
És evident, no obstant això, que la infraestructura d'alta velocitat, més que adaptar-se a ell, modela el paisatge al seu antull.
Un tren AVE consumeix 6 vegades més electricitat que un convencional, pel que Ecologistes en Acció proposa evitar l'alta velocitat i que les inversions es destinin al ferrocarril tradicional.
Malgrat el seu elevat consum, les estadístiques de la Unión Internacional de Ferrocarrils demostren que la despesa energètica per passatger i quilòmetre recorregut dels trens d'Alta Velocitat a Japó, és a dir, la despesa en relació al nombre de viatgers, és tres vegades i mitjà menor que el del cotxe privat, i cinc vegades menor que el del transport per aire.

El soroll:
Un altre dels problemes ambientals generats per l'alta velocitat ferroviària, el menys conegut, és el soroll del tren al seu pas. Soterrar-lo, enfonsar-lo o aixecar barreres anti acústiques són alguns dels pal·liatius, que només afecten a la infraestructura, i reduir la velocitat dels trens en les àrees més poblades no és més que una solució parcial.
Japó, el país que va inventar l'alta velocitat, ha engegat mesures per a reduir el fregament d'aire i el pes dels vehicles, i Itàlia està regulant el problema.
A Espanya, i malgrat haver-se dissenyat i previst l'expansió de la xarxa, no s'han plantejat àdhuc solucions a aquest problema.
Sobre el gran consum d'electricitat de l'AVE respecte al tren convencional, hi ha estudis que reflecteixen que:
- L'ordre de magnitud del consum d'energia del tren d'alta velocitat no és molt diferent del consum tren convencional.
- En rutes de molta densitat de tràfic, el tren de AV contribueix a augmentar la sostenibilitat del sistema de transport més que el tren convencional (i, per descomptat, que altres maneres de transport menys eficients).
- Un increment de la velocitat màxima d'un tren d'alta velocitat suposa un augment menys que proporcional (i per descomptat no quadràtic), del consum d'energia. El cost econòmic, per plaça, de l’increment de consum està en l'ordre de magnitud del valor del temps guanyat.

a
b
c