Especials i perillosos

logo

NOTA! Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvieu la configuració del navegador, accepteu-ho. Llegir mes...

Accepto

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació Clicant aqui:

- Residus químics:
Els residus químics exigeixen el compliment d'especials mesures de prevenció per representar riscos per a la salut o el medi ambient. Per aquest motiu s'ha de tenir una atenció especial a l'hora de manipular-los, identificar-los i envasar-los una vegada que siguin emprats per a la seva posterior eliminació, doncs si aquesta identificació és incorrecta, pot constituir un risc addicional als ja propis de l'activitat del laboratori.
Es classifiquen en els següents grups atenent a les propietats químiques i físiques:

Grup I:
Dissolvents halogenats.
S'entén per tals, els productes líquids orgànics que contenen més del 2% d'algun halogen.
Exemples: diclorometa, cloroform, tetraclorur de carboni, tetracloroetilè, bromoform.
Es tracta de productes amb característiques toxicològiques diverses, i efectes específics sobre la salut. S'inclouen en aquest grup també les barreges de dissolvents halogenats i no halogenats, sempre que el contingut en halògens de la barreja sigui superior al 2%.

Grup II:

Dissolvents no halogenats.
Es classifiquen aquí els líquids orgànics que continguin menys d'un 2% en halògens.
Aquests productes són inflamables i tòxics, i entre ells, es poden citar:
- Alcohols: metanol, etanol, isopropanol.
- Aldehids: formaldehid, acetaldehid.
- Amides: dimetilformamida.
- Amines: dimetilamina, anilina, piridina.
- Cetones: acetona, ciclohexanona.
- Esteres: acetat de etilo, formiat de etilo.
- Glicoles: etilenglicol, mono etilenglicol.
- Hidrocarburs alifàtics: pentanol, hexan, ciclohexans.
- Hidrocarburs aromàtics: toluens, o- xileno.
Evitar barreges de dissolvents que siguin inamissibles, ja que l'aparició de fases diferents dificulta el tractament posterior i, per descomptat, els quals reaccionin entre si.

Grup III:
Dissolucions aquoses.
Aquest grup correspon a les solucions aquoses de productes orgànics i inorgànics.
Es tracta d'un grup molt ampli, i per això, és necessari establir divisions i subdivisions, tal com s'indica a continuació. Aquestes subdivisions són necessàries, ja sigui per a evitar reaccions d'incompatibilitat, ja sigui per requeriment del seu tractament posterior:
a) Solucions aquoses inorgàniques:
- Solucions aquoses bàsiques: hidròxid sòdic, hidròxid potàssic.
- Solucions aquoses àcides de metalls pesats: níquel, plata, cadmi, seleni, fixadors.
- Solucions aquoses àcides sense metalls pesats (menys del 10% en volum d'àcid).
- Solucions aquoses de crom.
- Altres solucions aquoses inorgàniques: reveladors, sulfats, fosfats, clorurs.
b) Solucions aquoses orgàniques o d'alta DQO:
- Solucions aquoses de colorants: taronja de metilo, fenolftaleína.
- Solucions de fixadors orgànics: formol, fenol, glutaraldehído.
- Barreges aigua/dissolvent: eluents de cromatografia, metanol/aigua.

Grup IV:
Àcids. Corresponen a aquest grup els àcids inorgànics i les seves solucions aquoses concentrades (més del 10% en volum). Ha de tenir-se en compte que la seva barreja, en funció de la composició i la concentració, pot produir alguna reacció química perillosa amb despreniment de gasos tòxics i increment de temperatura. Per a evitar aquest risc, abans de fer barreges d'àcids concentrats en un mateix envàs, ha de realitzar-se una prova amb petites quantitats i, si no s'observa reacció alguna, portar a terme la barreja. En cas contrari, els àcids es recolliran per separat.

Grup V:
Olis.
Aquest grup correspon als olis minerals derivats d'operacions de manteniment i, si escau, de banys calefactores.

Grup VI:
Sòlids.
Es classifiquen en aquest grup els productes químics en estat sòlid de naturalesa orgànica i inorgànica. No pertanyen a aquest grup els reactius puros obsolets en estat sòlid.

Grup VII
S'estableixen els següents subgrups de classificació dintre del grup de sòlids:
- Sòlids orgànics: productes químics de naturalesa orgànica o contaminats amb productes químics orgànics, com per exemple, carbó actiu o gel de sílice impregnats amb dissolvents orgànics.
- Sòlids inorgànics: productes químics de naturalesa inorgànica. Per exemple, sals de metalls pesats.
- Material d'un sol ús contaminat: a aquest grup pertany el material contaminat amb productes químics.
Es poden establir subgrups de classificació, per la naturalesa del material i la naturalesa del contaminant, tenint en compte els requisits marcats pel gestor autoritzat: vidre, guants, paper de filtre, draps, etc.
El vidre trencat contaminat amb productes químics (pipetes, provetes, gots i altre material de laboratori en general), presenta riscos vinculats als riscos intrínsecs dels productes químics que ho contaminen i, a més, el risc de danys per via parenteral, deguts a corts o burxades. Aquest vidre no ha de ser dipositat en un contenidor de vidre convencional, entre altres motius, perquè no ha de sotmetre's al procés de compactació habitual, sinó que ha de dipositar-se en el contenidor específic adequat.
No barrejar mai entre si.

Grup VII:

Especials.
IMG_4019_w.jpg
A aquest grup pertanyen els productes químics, sòlids o líquids, que, per la seva elevada perillositat, no han de ser inclosos en cap dels altres grups, així com els reactius puros obsolets o caducats. Aquests productes no han de barrejar-se entre si ni amb residus dels altres grups.
Exemples:
- Oxidants forts- comburents (peròxids).
- Compostos pirofòrics (magnesi metàl·lic en pols).
- Compostos molt reactius %[àcids fumants, clorurs d'àcid (clorur de acetilo), metalls alcalins (sodi, potassi), hidrurs (borohidrur sòdic, hidrur de liti), compostos amb halògens actius (bromur de benzil), compostos polimeritzables (isocianats, epòxids), compostos peroxidables (èters), restes de reacció desconeguts].
- Compostos molt tòxics (benzè, tetraòxid de osmi, barreja cròmica, cianurs, sulfurs, mercuri, amiant, etc.).
- Compostos no identificats o no etiquetats.
En general, els residus químics perillosos, se separaran atenent a les propietats físiques i químiques: S'haurà d'evitar barreges que dificultin la gestió, com formació de diverses fases, i encara pertanyent a un mateix grup, se separaran en diferents envasos les substàncies que puguin reaccionar entre elles.
Separar els peròxids dels combustibles, inflamables, comburents i corrosius.

Residus radioactius:
S'haurien de condicionar i senyalitzar convenientment complint amb els requisits establerts en el Reial decret 783/2001, de 6 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament sobre protecció sanitària contra radiacions ionitzants, fins al seu posterior lliurament al gestor autoritzat: Empresa Nacional de Residus Radioactius, S.A. (ENRESA).

Envasos:
Els envasos destinats a contenir els residus, estan fabricats principalment de materials termoplàstics. Els productes utilitzats més correntment són: el polietilè, el clorur de polivinilo (PVC) i el polipropile, en forma de polímers purs o copolímers amb altres resines.
A aquests productes se'ls addiciona: plastificants, estabilitzants, antioxidants, colorants o reforçadores tot això per a millorar les propietats físico-químiques.

 

a
b
c