Construcció i miners

logo

NOTA! Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvieu la configuració del navegador, accepteu-ho. Llegir mes...

Accepto

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació Clicant aqui:

Residus de la construcció:

L'activitat de construcció origina un volum important de residus.
AL realitzar els treballs previs a l’inicií d'una obra nova és freqüent haver de derrocar una construcció ja existent i que hagin d'efectuar-se certs moviments de terres. A més, durant l'obra també s'originen una quantitat important de residus en forma de restes diverses. Com a la mineria és generin sorolls, pols, cendres, però la major part són restis de pedra, terra, fusta i metalls variats. Barrejat amb tot això, i en menor proporció, es poden trobar restes perilloses, com amiants, plom, etc...
Les obres de reforma i rehabilitació també generen una important quantitat de residus.
A Catalunya es generen unes 6.000.000 tones/any d'enderrocs i residus de la construcció. Fins a fa poc, els residus s'eliminaven de forma incontrolada en qualsevol racó de la nostra geografia. Actualment, existeixen tot un seguit de dipòsits controlats, plantes de transferència i plantes de reciclatge per a realitzar una gestió adequada d'aquests residus.
Els dipòsits controlats de terres i enderrocs són instal·lacions de disposició controlada dels desaprofitaments en superfície. De forma semblant que en la resta de classes que es classifiquen els dipòsits, existeixen uns criteris específics de impermeabilització del recipient, drenatge dels lixiviats, condicions d'explotació, segellat i controls posteriors a la clausura per part dels dipòsits controlats de terres i enderrocs.

Residus miners:

Durant els processos miners s'originen importants residus d'origen i composició molt variables. Aquests van des de la pols (particulat fi) que s'origina durant les labors d'explotació, passant pels efluents líquids que es generen durant el procés miner (la pròpia mina, els safarejos, les escombreres), fins als residus sòlids que s'acumulen en les escombreres, i és clar, els gasos alliberats pels processos miners i metal·lúrgics.

La pols:

Els efectes de la pols depenen de les seves característiques, fonamentalment la composició i granulometria. La composició afecta perquè determinats minerals contenen metalls que al seu torn poden tenir efectes tòxics. Per altra banda, la granulometria és molt important ja que les partícules de pols de grandària inferior a 10 micres entren en el sistema respiratori arribant a els pulmons, on poden quedar acumulades i generar greus danys al sistema respiratori (silicosis). Les partícules menors de 2.5 micres són àdhuc més perilloses, ja que es mantenen en suspensió en a l'aire, el que permet que es desplacin molt llargues distàncies. La pols generada pels processos miners pot procedir de diferents fonts:
- Voladura i arrencada. És una font molt important d'aquest contaminant, ja que normalment es porta a terme sobre roca seca, el que facilita encara més el despreniment de la pols.
- Càrrega i descàrrega. En aquest cas és més senzill d'evitar o controlar, ja que durant el procés es pot procedir al regat del material.
- Transport. Si es realitza mitjançant cinta transportadora el vent podrà aixecar i arrossegar un volum significatiu de pols, si no s'evita mitjançant el humidificament del material transportat, o utilitzant cintes tancades. Si el transport és en vehicles, es pot produir una doble emissió i pols: la relacionada amb l'escapi de pols procedent de la pròpia càrrega, i la pols aixecada durant la rodadura del vehicle. Ambdós són relativament senzills de controlar, en un cas recobrint la càrrega, en l'altre regant les pistes de rodadura.
- Mòlta. És altra de les fonts més importants d'aquest element, ja que com l'arrencada (voladura de roca) en general es realitza en sec. Per altra banda, es pot portar a terme dintre d'edificacions realitzades a aquest efecte, el que permet evitar la dispersió generalitzada de la pols que es genera.
- Disposició en escombreres. El bolcat de l'estèril (o altres productes) en escombreres produeix una emissió immediata, durant el propi procés de descàrrega, i un risc potencial d'emissió, si la escombrera no es tracta d'alguna forma per a prevenir que el vent aixequi pols de la mateixa.
- Metal·lúrgic. El tractament metal·lúrgic de menes pot portar-se a terme de diferents maneres, sent les més comunes la pirometal.lúrgia (descomposició tèrmica dels minerals) i la hidrometal·lúrgia (descomposició del mineral al mig aquós, mitjançant reactius específics que permeten la separació de l'element d'interès miner). En el primer cas se solen emetre a l'atmosfera gasos i partícules, mentre que en el segon cas les emissions poden ser d'aerosols que contenen reactius més o menys tòxics (i.g. cianur, àcid sulfúric), i es pot aixecar pols de les piles de lixiviació. El particulat emès per les xemeneies pot ser molt important en alguns casos. Les Cendres: Són les partícules procedents de processos de pirometal.lurgía o de combustió de productes miners, com el carbó. També podran tenir composicions variades, en funció de la naturalesa del procés i dels productes afectats pel mateix. La granulometria serà en general molt fina, molt inferior a la característica dels processos miners pròpiament dits.

Els Gasos:

Durant els processos miners i afins pot produir-se l'emissió de gasos, bé perquè estiguin continguts en allò que explotem (cas del grisú en el carbó), o perquè es produeixi una descomposició del mineral que alliberi aquests gasos durant el procés metal·lúrgic.
- El grisú és un gas altament explosiu que s'allibera durant l'explotació del carbó.
- La pirometal.lurgía allibera una gran quantitat de gasos, entre els quals solen destacar els òxids de sofre.
- Vapor de mercuri en el cas de la tostació de cinabrio o de esfalerita o altres menes riques en aquest metall.
- Vapors d'arsènic o de cadmi en la tostació de menes de coure o de cinc, etc.
- Vapors de fluor alliberats pels minerals de l'argila durant la cocció dels productes de terrisseria o ceràmica en general.

Els líquids:

Els efluents líquids miners tenen el seu origen en la manipulació dels productes miners amb aigua o solucions químiques. Per exemple, durant els processos de concentració per via humida o per l'ocupació de l'aigua per a rentar instal·lacions mineres.
A això hem de sumar les interaccions naturals que es produeix entre els productes miners i les aigües superficials o de pluja. Per exemple la pluja cau sobre les escombreres, infiltrant-se en les mateixes, generat processos d'oxidació, hidròlisi, rentat, etc.

Els residus sòlids:

Els principals residus sòlids generats per la mineria són les escombreres.

a
b
c