Agrícoles

logo

NOTA! Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvieu la configuració del navegador, accepteu-ho. Llegir mes...

Accepto

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació Clicant aqui:

 

S'inclou en aquest grup els residus de les activitats de l'anomena't sector primari de l'economia (agricultura, ramaderia, pesca, activitat forestal i cinegètica) i els produïts per indústries alimentoses, des dels escorxadors i les empreses làcties fins a les farineres i el tabac. La major part dels residus d'aquestes activitats són orgànics: branques, palla, restes d'animals, purins i restes de plantes de neteges que se fan al camp i al bosc per evitar plagues o incendis, etc. Molts d'ells es queden al camp i no es poden considerar residus perquè contribueixen de forma molt eficaç a mantenir els nutrients del sòl.
En alguns boscos augmenten el risc d'incendi, però des del punt de vista de l'ecologia, retirar tota la matèria orgànica disminueix la productivitat i retarda la maduració de l'ecosistema. Algunes granges intensives i moltes indústries conserveres, olivereres o similars generen residus molt més contaminants que, pel seu gran volum o la seva toxicitat, exigirien tractaments especials i cars.

Tractament dels residus agraris:
En les pràctiques agrícoles i ramaderes tradicionals gairebé tots les restes s'aprofitaven. Es cremaven per a obtenir energia o s'usaven per a abonar els camps; la palla servia per a alimentar al bestiar, etc. Els mètodes moderns d'explotació del camp han convertit en residus molts d'aquestes restes abans aprofitables. Ja no hi ha bestiar que treballi els camps i la palla ha perdut el seu valor perquè és més rendible alimentar al bestiar amb pinsos composts; els abonaments químics són més barats que els orgànics que exigeixen ser manipulats. La principal dificultat per a un aprofitament adequat d'aquests residus és l'econòmica i per això s'han de pensar incentius que facilitin el seu ús. Ajudes a l'agricultura ecològica que usa abonaments naturals o a l'ús de la biomassa per a obtenir energia. Altra dificultat important per a l'adequada gestió d'aquests residus és la grandària i la dispersió de les explotacions que moltes vegades no tenen capacitat econòmica suficient per a tractar-los bé i es converteixen en importants fonts de contaminació.
Producció de biogàs:
Els residus d'aquestes activitats tenen una alt contingut energètic. Abans s'aprofitaven cremant-los, però en l'actualitat una experiència molt positiva en algunes regions ha estat l'obtenció de gas metà per la fermentació de la biomassa. Les restes orgàniques de les explotacions s'acumulen en un reactor en el qual fermenten. En aquest procés es produeix gas metà que es crema per a donar energia. Si la grandària de l'explotació és suficient pot abastir-se d'energia i en els països del tercer món està sent la font principal d'energia de moltes famílies que no tenen accés a subministraments comercials de combustible o electricitat.
A continuació es relacionen alguns d'aquests residus indicant el seu possible ús i/o tractament a realitzar.

- Arrosseres: El residu bàsic d'aquesta indústria és la pellofa d'arròs, que pot ser utilitzada com a combustible o com a substrat de cultiu, sola o barrejada amb altres substrats. Per a aquest ús, i per a evitar la seva possible fitotoxicitat, és convenient que s'hagi sotmès a un procés previ de descomposició o de torrat en forn.

- Cerveseres: Els llots procedents de les indústries cerveseres són dipositats en abocadors en la seva major part, encara que en alguns casos s'utilitzen com abonament orgànic i en l'alimentació animal. Els residus de llúpol i malta poden ser també compostats amb altres materials orgànics per a ser utilitzats en la formulació de substrats.

- Fruits secs: Les restes de peles trencades, triturades o torrades s'utilitzen principalment com a combustible. Aquests materials, prèvia reducció de la seva grandària si aquesta és excessiva, poden ser compostats o co-compostats amb altres materials orgànics amb major contingut en nitrogen i més degradables. El compost obtingut pot utilitzar-se com abonament o en la formulació de substrats.

- Farineres: Els residus generats en aquestes indústries són el segó, pols i palla de blat i en menor proporció gra. Aquests productes es destinen principalment a l'alimentació animal i jaç de ramaderia. En alguns casos poden tornar al sòl com component d'abonaments orgànics i ingredients de compost.

- Indústria del cafè: Els torradors de cafè generen pellofa que generalment s'incinera com a combustible en la pròpia planta. Una petita part es duu a abocador o s'incorpora al sòl de forma directa o després d'un procés de co-compostatge. Les empreses productores de cafè soluble generen un residu després de l'extracció dels grans de cafè torrat i mòlt.

Aquest producte s'utilitza com a combustible, com component de pinsos per a animals, per al cultiu de bolets o com abonament orgànic o també com component de substrat de cultiu. Per a aquest últim ús és convenient el seu compostatge previ amb altres materials orgànics, com l'escorça de pi.

- Oleícola: Del procés d'extracció de l'oli de soia i de gira-sol s'obté un residu consistent en restes de llavors i farines. Aquests productes s'usen com abonament en agricultura i en l'alimentació animal o bé són dipositats en abocador. De l'extracció de l'oli d'oliva i segons el procediment utilitzat es genera el orujo, el alpechín, el llot d'alpechín o el alperujo. El orujo s'ha utilitzat tradicionalment com a combustible o component de pinso per a l'alimentació animal. Després del seu compostatge o co-compostatge pot ser aplicat al sòl o utilitzat per a la formulació de substrats de cultiu, barrejat amb materials airejants. Els llots d'alpechín, obtinguts després de l'evaporació en basses de l'alpechín, i el alperujo, producte resultant del nou sistema de centrifugació en dues fases, tenen diverses utilitzacions: cogeneració d'energia elèctrica, assecat per a obtenir l'oli de orujo, combustible en la pròpia almazara després del seu assecat en basses i elaboració d'abonaments orgànics mitjançant co-compostatge amb altres productes que augmentin la porositat i l'aireació, com residus de blat de moro, cotó, restes de raïm, etc.

- Tèxtil: Els residus tèxtils principals procedeixen del cotó o del lli. El subproducte del cotó consisteix en fibres curtes, llavors i restes de fulla. El residu del lli genera la pols de teler que s'obté de la tija en el procés de fabricació de les fibres. La major part d'aquests residus es destinen a abocador o són cremats en la pròpia indústria per a l'obtenció d'energia. Si es sotmeten a un procés de compostatge, aquests materials poden ser utilitzats en la formulació de substrats de cultiu.

- Transformació d'hortalisses: Les indústries conserveres, congelació i quarta gamma d'hortalisses generen un conjunt de residus d'alta degradabilitat i rics en nutrients.

Aquests materials després del seu compostatge poden ser utilitzats en la fabricació d'abonaments orgànics, i per a formular substrats.

- Compost de xampinyons: Es denomina compost de xampinyons al substrat elaborat per al cultiu dels xampinyons o altres bolets. Els materials tradicionals per a la fabricació d'aquest producte són el fem de cavall i la palla, encara que s'utilitzen més freqüentment altres barreges sense fem: palla de blat o blat de moro, restes de collita de girasol i blat de moro, orujo de raïm, torba, etc. Un material molt utilitzat és la barreja de palla, gallinassa i guix, recoberta de torba neutralitzada. Finalitzada la producció de bolets el compost es converteix en residu. Una bona part d'aquest residu es diposita en abocadors o és incinerat, encara que diversos estudis indiquen que pot ser utilitzat com esmena orgànica, per a la fabricació d'abonaments orgànics i per a la formulació de substrats. Per a aquestes aplicacions és molt convenient que el compost de xampinyons cru se sotmeti a un procés de compostatge que permeti eliminar el micel-li.

a
b
c