Fusió

logo

NOTA! Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvieu la configuració del navegador, accepteu-ho. Llegir mes...

Accepto

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació Clicant aqui:

La fusió nuclear promet ser l'energia del demà, encara que aquesta avui en dia no hagi assolit produir més energia de la que consumeix. La energia de fusió nuclear consisteix en la unió de dos nuclis atòmics, el nou àtom té una massa inferior a la massa dels dos àtoms junts, així que aquesta diferència de massa s'allibera en energia. Aquesta energia pot semblar fàcil d'assolir, però és necessari arribar a temperatures entre 50 i 100 milions de graus centígrads i a més a pressions exorbitants, perquè sinó el àtom de deuteri no es fusionarà amb el triti, això és perquè ambdós tenen càrregues positives. Les càrregues positives fan que ambdós triti i deuteri (deuteri i triti són els isòtops del hidrogen) es repel·leixin, però en condicions d'alta temperatura i pressió es fusionin. Aquest tipus d'energia té els avantatges de que els elements necessaris per a la fusió nuclear abunden en el planeta i les deixalles que produeix són, a més de poc quantioses, elements estables que poden ser retornats a la naturalesa.2-470-4120.jpg

Resultats i futur:
Comparativament, l'energia de fusió proporciona més energia que la de fissió. Per exemple, mig quilo d'hidrogen (molt abundant a la naturalesa, ja que forma part de l'aigua) produiria uns 35 milions de kilowatts hora: 1 Kg. d'Hidrogen = 70.000.000 Kw/h.
D'altra banda la fusió no contamina, o almenys, no tant com la fissió, no existint perill de radioactivitat. La fissió per contra, requereix d'una matèria primera de difícil i costosa extracció. Quant a la utilitat de l'energia de fusió, que és la qual es dóna el Sol per a generar la calor que ens permet viure, cal destacar primerament que seria una font gairebé inesgotable de electricitat. A poc a poc s'haurien d'anar substituint els reactors de fissió pels nous de fusió, evitant-se així els problemes de radioactivitat.

Estat actual:
Actualment s'ha produït energia de fusió nuclear en dues màquines distintes, el JET (Joint European Torus) de la Unió Europea en Oxfordshire, i el TFTR (Toroidal Fusion Thermonuclear Reactor) a Princeton. Els dos són dispositius de fusió per confinament magnètic. S'ha aconseguit només en aquestes màquines perquè són les úniques que han injectat triti a un plasma de deuteri. La resta de màquines funcionen amb plasmes de només deuteri o només hidrogen per a investigar en el comportament del plasma a altes temperatures, però sense produir fusions. S'ha demostrat la viabilitat científica de la producció de energia mitjançant fusió nuclear. El següent pas és construir un reactor que demostri la viabilitat tecnològica per a produir energia elèctrica a partir de la de fusió. Aquest reactor serà l'ITER (International Thermonuclear Experimental Reactor), actualment en fase de disseny. Per al disseny i construcció d'aquest gran reactor s'han associat les diferents comunitats de fusió (Rússia, Unió Europea, Japó i USA) ja que l'esforç tecnològic i econòmic no pot ser afrontat per un sol país.

En un futur no massa llunyà fins i tot podrien instal·lar-se aquests reactors, com ara passa amb els de fissió, en submarins, naus espacials, i també en aeronaus i vehicles terrestres. Potser es puguin haver automòbils, camions, trens, autobusos...amb motors de fusió (qui sap). A part que això, tècnicament, arribarà a ser factible, haurà que contar de nou amb els interessos econòmics i polítics ( la indústria del petroli mou anualment bilions de pessetes, i els estats guanyen moltíssim a través dels impostos). Recordem, per exemple, el cas d'aquell espanyol que va inventar un motor a base d'aigua fa uns anys; sorprenentment la notícia va desaparèixer dels mitjans de comunicació en qüestió de dies (pressions econòmiques i polítiques?).

a
b
c