Residus i reciclatge

logo

NOTA! Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvieu la configuració del navegador, accepteu-ho. Llegir mes...

Accepto

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació Clicant aqui:


Els recursos naturals no són infinits.
L’augment de residus domèstics i les dificultats tècniques i socials del seu tractament son greus problemes.
L’any 2005, a Barcelona vàrem produir 1.638.074 tones de residus, és a dir, que cada habitant va contribuir a generar 1,44 kg de residus per dia.
D’aquests, tan sols 0,52 kg (principalment paper i cartró) es van separar per reciclar.
La recollida selectiva augmenta poc a poc, (actualment es troba al voltant del 32%), el futur es la prevenció dels residus.
La prevenció implica reduir la quantitat de residus innecessaris, reutilitzar sempre que sigui possible, allargar de vida dels productes, reciclar i no abocar incontroladament residus que puguin afectar la salut de les persones i dels ecosistemes.Japan_trash.jpg
A la botigues cada vegada hi han mes aliments frescos envasats pels mateixos comerciants per fer-los més atractius. Tot va envasat en plàstic.
És cert que hi ha envasos inevitables o necessaris perquè protegeixen el producte, però n’hi ha que són totalment prescindibles.
Cada any generem més residus d’envasos. Hem d'evitar els productes sobre embolcallats o els servits amb safates de porexpan.
Un clar exemple son les bosses de plàstic que ens ofereixen als supermercats, se’n consumeixen milions diàriament!
S’haurien de prohibir (com ja es fa a alguns llocs) i anar a comprar amb el carretó o un cistell, utilitzar una caixa de cartró, agafar la bossa del pa per anar al forn, portar una bossa de roba sempre amb nosaltres i si, malgrat tot, tornem a casa amb bosses de plàstic, les podem reutilitzar.
El vidre és el material que millor es pot reutilitzar i reciclar.
Fins fa no gaire tot anava en envasos de vidre reutilitzable,la llet, els refrescos, l'aigua, el vi...
Es retornaven a la botiga i, si no, es podia aprofitar per emmagatzemar conserves i queviures. Les ampolles de cava poden ser reutilitzades si les portem a la deixalleria.
Ara també hi han envasos compostables.
Bosses, gots, plats, coberts,... cada vegada, hi han més productes fets del midó del blat de moro. Són una bona opció ja que els podem llençar juntament amb les restes orgàniques per obtenir-ne compost.


Cal evitar llençar restes de menjar.
En els darrers anys s’han impulsat diverses accions per gestionar la recollida selectiva d’orgànica a les ciutats però paral•lelament –i gràcies a la demanda dels consumidors– també han anat sorgint diverses iniciatives que han permès donar a conèixer i impulsar el compostatge casolà.
Actualment el mercat ofereix models diversos de compostadors urbans o de jardí i cada vegada són més les llars que els instal•len per auto gestionar una part dels propis residus orgànics. El compostatge casolà permet obtenir un recurs (el compost) que aporta nutrients a les nostres plantes i permet reduir el volum de residus que s’aporten als contenidors del carrer, així com els impactes ambientals associats al transport i tractament dels residus.

Abans de llençar, pensa-t’ho bé
Ratllant el pa sec, obtindrem farina de galeta per arrebossar!
Abans, el mobiliari de la llar, els electrodomèstics o els aparells de televisió duraven anys. Actualment, es renoven molt sovint,  i generem molts residus voluminosos.
Una característica de la societat del benestar és el fet que consumir no només implica adquirir un objecte sinó que és un indicador d’èxit i un pal•liatiu dels sentiments d’insatisfacció, sentim la necessitat de renovar aparells que encara funcionen per altres de nou disseny o amb característiques superficials.
La compra compulsiva ens aboca a l’acumulació d’objectes, alguns quasi bé inútils, i finalment a la producció d’una gran quantitat de residus.
Sovint escollim productes pel seu preu sense tenir en compte la seva qualitat, durabilitat o eficiència.
Hem de fer un manteniment adequat dels nostres aparells perquè durin molts anys.
Per tots aquests motius, a la llarga, les coses barates acaben sortint-nos cares a nosaltres i també al medi ambient.
L’ús de piles recarregables o d’aparells que funcionen amb bateries en lloc de piles són la millor opció per reduir un residu que, encara que sigui petit, pot ser tòxic si els seus components no es gestionen adequadament.
Abans de llençar res mirem de trobar qui ho necessiti, dins del nostre cercle familiar o escolar (roba de criatura en bon estat, joguines, llibres, etc.) o bé donar-ho a empreses o entitats solidàries que promoguin programes per a la recollida d’objectes de segona mà (mobles, roba, ulleres, audiòfons, cartutxos de tinta, bicicletes, aparells d’informàtica, etc.) i fomentin la reinserció laboral o campanyes i projectes solidaris.
Allò que a nosaltres ja no ens és útil per a d’altres pot ser un tresor!
Els mercats d’intercanvi són espais on es poden intercanviar objectes en bon estat i que ja no utilitzem per altres objectes o també per serveis personals.
També existeixen webs i xarxes d’intercanvi telemàtiques.
Altres variants per compartir recursos són les cadenes de lectura o el bookcrossing.
Mercats i botigues de segona mà Les segones i terceres oportunitats han existit de fa molts anys: mercats i fires, antiquaris, subhastes o botigues especialitzades en segona mà són canals cada cop més presents a les nostres ciutats que permeten facilitar la reutilització de tota mena d’objectes, aparells, mobles, roba,...

Reparar, restaurar:
Fer un curs de restauració o reparació de mobles vells, un taller de reparació d’aparells informàtics o proveir-nos d’un bon manual pot ser una manera creativa i divertida per gaudir del nostre temps lliure.
Fer joguines, complements, roba i mil i un objectes amb això que estem a punt de llençar és un desafiament a la fantasia i a la imaginació, en especial per als infants i els joves, massa acostumats a actuar com a consumidors i gairebé gens com a productors.
ELS SABONS i cremes corporals, els productes de neteja per a la llar d'us diari contenen compostos químics, majoritàriament sintètics (desinfectants, biocides, conservants, colorants) que s’acaben dispersant pel nostre entorn, l’aire, l’aigua i el sòl. I els éssers vius que estem en contacte amb tot ells actuem com a bioacumuladors.
D’alguns encara es coneixen relativament poc els seus efectes sobre l’entorn, però d’altres (per exemple el DDT, el PVC o els gasos CFC) s’ha demostrat la seva gran perillositat incloent-t’hi efectes molt perjudicials sobre la salut humana, com per exemple sobre el sistema immunològic (al•lèrgies, asma), el càncer, alteracions de la fertilitat...
 
Reduir el volum del rebuig
Si utilitzem mocadors, draps i tovallons de roba i prescindim de mocadors de paper i paper de cuina evitarem residus i malbaratament de recursos naturals. Amb la compra de productes concentrats i escollint-ne mides grans evitarem una gran quantitat d’envasos. Podem trobar productes de cosmètica natural en envasos reutilitzables.
també hi han al mercat alternatives naturals per a la higiene personal i cosmètica.
Maternitat i infància
La llet materna no es fabrica, no s’envasa, no es transporta, és la més saludable i està disponible en qualsevol moment i indret, a la temperatura adient per al nadó!

100_0900.jpgPaper:
Es una bona idea utilitzar paper reciclat.
Moltes empreses de subministrament, bancs... donen la opció de emetre les seves factures i comunicats i publicitat en format digital, com les e-factures, es una manera de estalviar milers de tones en correspondència que acaba directament a la paperera.

a
b
c