Aigua

logo

NOTA! Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvieu la configuració del navegador, accepteu-ho. Llegir mes...

Accepto

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació Clicant aqui:

Optimitzar el consum d'aigua a la llar es senzill d'aconseguir per medi d'unes quantes mesures de fàcil aplicació.
Dutxar-se es millor que banyar-se.
Tancar l'aixeta mentre et raspalles les dents o t'afaites.
Es pot fer servir l'aigua que desprenen els aparells d'aire condicionat per regar les plantes del balcó barrejada amb una mica d'adob per suplir la manca de minerals.  

Airejadors a les aixetes:
Aquests dispositius estalviadors són petits elements que es poden incorporar al mecanisme d’aixetes, de manera que permeten un estalvi important del consum d’aigua.
La instal•lació és molt senzilla i es comercialitzen amb acabats en rosques de diferents mides perquè s’acoblin als diferents tipus d’aixetes.
Són dispositius que barregen aire amb aigua, fins i tot quan la pressió és baixa, i les gotes d’aigua surten en forma de perles.
Substitueixen els filtres habituals de les aixetes i eviten la sensació de pèrdua de cabal. N’hi ha diversos models per a aixetes de lavabo, de bidet, de dutxa i de cuina. S’ha de tenir en compte que algunes rosques antigues no coincideixen amb les rosques mètriques actuals.
Es recomana que els airejadors s’utilitzin només per a l’aigua freda, perquè els airejadors, com que disminueixen la pressió, poden dificultar l’arribada d’aigua calenta, tenint en compte la distància entre l’escalfador i l’última aixeta.IMG_8643_o.jpg

Aixetes termostàtiques:
Aquests tipus d’aixetes es destinen bàsicament a dutxes i a banyeres/dutxes.
Es caracteritzen perquè disposen d’una escala de temperatura que ens permet triar la temperatura que volem per dutxar-nos o banyar-nos.
Les aixetes termostàtiques utilitzen materials termosensibles que es contrauen o s’expandeixen segons la temperatura.
Aquestes aixetes permeten estalviar aigua perquè mantenen la mateixa temperatura sense oscil•lacions. L’estalvi s’efectua a l’inici, ja que eviten el procés de regulació de temperatura. Comparant-les amb les aixetes monocomandament, l’estalvi obtingut se situa al voltant del 16%. L’estalvi comparat amb les aixetes tradicionals és molt superior.

Dutxes:
Els dispositius que redueixen el cabal d’aigua segons la pressió s’intercalen entre la clau de tall i el flexor en el cas d’aixetes de lavabo, de bidet o d’aigüera, i, en el cas de les dutxes, entre l’aixeta i el flexor.
Algunes marques disposen també de mànecs de dutxa amb el dispositiu estalviador incorporat.
Per tal d’incrementar l’estalvi a la dutxa, podem incorporar-hi un adaptador ecològic, instal•lat entre el flexor i el mànec de dutxa, que té per objectiu impedir que el consum excedeixi dels 9,4 l/min. Són adaptables a qualsevol dutxa amb flexor de rosca de 1/2’’.
Altres opcions que hi podem adaptar són els mànecs de dutxa economitzadors, adaptables a qualsevol dutxa amb flexor de rosca de 1/2’’. En aquest cas, el mànec de dutxa va dotat d’uns polvoritzadors que limiten el cabal a 4 l/min.

Cisternes d’inodor:
Si ens aturem a pensar en els punts de consum més elevats al nostre habitatge, aviat ens adonarem de la quantitat d’aigua que llencem diàriament per la cisterna de l’inodor.
En aquest apartat, presentem els diferents mecanismes de descàrrega i quines opcions hi podem aplicar.1_basin-and-toilet.jpg
L’estalvi als inodors es concreta en dues mesures diferents: la reducció de la capacitat de les cisternes dels inodors i els mecanismes d’interrupció de la descàrrega.
La reducció principal del consum d’aigua al vàter s’aconsegueix minvant la capacitat de la cisterna incorporant-hi un objecte que ocupi volum, com ara una ampolla d’aigua plena de sorra. Però també podem afegir un contrapès a l’interior de la cisterna que tanqui immediatament el pas d’aigua quan deixi anar el mecanisme de descàrrega.

Dispositius amb interrupció de descàrrega:
Aquests mecanismes permeten la interrupció del buidatge de la cisterna de manera voluntària, quan el polsem per segona vegada o abaixem el tirador de la cisterna. Aquests mecanismes es presenten per a cisternes de motxilla.
Dispositiu amb control del volum de la descàrrega:
Consisteix en un mecanisme de doble polsador que ens permet limitar el volum de la descàrrega a 3 i a 6 litres. Aquest mecanisme es presenta per a cisternes de motxilla.

Rentavaixelles:
En una primera etapa el rentavaixella era percebut com un aparell que consumia grans quantitats d’aigua i d’energia i, per tant, que anava en detriment dels principis d’estalvi i la eficiència.
Els rentaplats més moderns estalvien el 80 % d'aigua (de 60 l a 15 l o menys!) respecte del rentat a mà convencional.
Els fabricants d’electrodomèstics han anat incorporant productes que ens garanteixen un consum d’aigua i d’energia baix. Aquests electrodomèstics s’identifiquen amb la lletra A.
Com tots els aparells, l’eficiència del rentavaixella també depèn del bon ús que en fem, la qual cosa vol dir omplir-lo al màxim abans d’utilitzar-lo.
Hem de recordar que cal reposar la sal i l’abrillantador del rentavaixelles.

Rentadora:
La tria de la rentadora s’haurà de basar en l’estalvi d’aigua, que habitualment també suposa un estalvi energètic. En l’actualitat, molts establiments mostren la classificació de la lletra A a la G, indicadors de més a menys eficiència energètica.
Hem de tenir en compte que, tot i que algun d’aquests electrodomèstics hagi incorporat en el preu aquests avantatges, l’amortització l’haurem de valorar en l’estalvi d’aigua i d’energia, que repercutirà directament en els rebuts de l’aigua i de l’electricitat.
Fer servir la rentadora només quan estigui totalment plena, utilitzar aigua freda i i/o funcions de mitja càrrega.
Totes les rentadores porten un filtre incorporat que haurem de netejar regularment per garantir la centrifugació i evitar les possibles pèrdues d’aigua.

Regular la pressió de cabdal:fastshutterspeed.jpg
El cabal instal•lat al nostre habitatge correspondrà a les característiques descrites anteriorment, però tot i això podem instal•lar un regulador de pressió que garanteixi que el cabal màxim serà de 2,5 kg/cm2 durant tots els mesos de l’any.
D’aquesta manera, evitarem que en determinades èpoques de l’any la nostra instal•lació assoleixi una pressió superior a la recomenda.
Una manera mes senzilla es tancar una mica la clau general de pas del vostre habitatge fins que les aixetes brollin amb un cabdal moderat mes moderat.

Control de fuites:
- Estar alerta davant de possibles taques d’humitat, per insignificants que siguin. Depenent de la importància d’aquesta fuita, la
podrem detectar comprovant que el nostre comptador registra subministrament d’aigua amb totes les aixetes tancades.
- El manteniment de les aixetes és molt senzill, ja que només consisteix a comprovar el tancament correcte de les aixetes, és a dir, que no degotin.
Una aixeta que perd una gota per segon comporta una pèrdua de 1.000 litres al mes!
-Haurem de comprovar que no hi ha restes de calç al filtre o a l’airejador de les aixetes que obstrueixin el pas de l'aigua.
- La cisterna de vàter és un dels punts de l’habitatge en què la fuita d’aigua ens pot passar desapercebuda, i això al llarg del dia pot suposar un malbaratament d’aigua important. Si es detecta una pèrdua de la cisterna del vàter, haurem de canviar el mecanisme intern.

Recuperació aigua de pluja:
Es possible recollir i canalitzar l'aigua de pluja cap un dipòsit per poder desprès utilitzar- la. Tenint en compte que la pluviometria mitjana a Catalunya es de 500l/m2/any, a un terrat de 100 m2 es podrien teòricament recollir anualment 180.000 litres d'aigua!!

Reutilització d’aigües grises:

Els sistemes de reutilització d’aigües grises consisteixen en la recollida de les aigües procedents de dutxes i banyeres per alimentar les cisternes dels vàters.
L’estalvi que s’obté amb la instal•lació dels sistemes de reutilització d’aigües grises és del 35% al 45% del consum domèstic habitual.
El consum d'aigua per les cisternes de l'inodor es nul.
Aquest sistema es mes complicat, ja que requereix de diposit, depuradores, canalitzacions, bombeig...
Es un bon recurs per vivendes de nova construcció o unifamiliars.
Les aigües grises es condueixen per gravetat a un dipòsit subterrani,dotat d'un sistema que fa que si aquest dipòsit es massa ple, l'aigua excedent vagi al clavegueram, les aigües frises d'aquest dipòsit es depuren, acoloren i es distribueixen cap a les cisternes dels vàters mitjançant un grup de pressió.
La depuració de l’aigua elimina el possible color gris que l’ús dels gels de bany o xampús li pot donar. D’aquesta manera, l’aigua que es distribueix a les cisternes dels vàters és incolora però s'aconsella acolorir-la per diferenciar-la de l’aigua potable amb un colorant de tipus alimentari o cosmètic biodegradable.
El cost mitjà d’una depuradora d’aigües grises de 225 litres és de 1.300 €.

a
b
c