Sol

logo

NOTA! Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvieu la configuració del navegador, accepteu-ho. Llegir mes...

Accepto

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació Clicant aqui:

La contaminació del sòl és la presència de compostos químics fets per l'home o altres alteracions a l'ambient natural de sòl.

Aquesta contaminació generalment apareix al produir-se una ruptura de tancs d'emmagatzematge subterrani, aplicació de pesticides, filtracions de residus sanitaris o d'acumulació directa de productes industrials.
Els químics més comuns inclouen hidrocarbonis de petroli, solucions, pesticides i altres metalls pesats.
Aquest fenomen esta estretament relacionat amb el grau d'industrialització i intensitat de l'ús de químics. Pel que concerneix la contaminació de sòls el seu risc és primàriament de salut, de forma directa i a l'entrar en contacte amb fonts d'aigua potable.
La delimitació de les zones contaminades i la resultant neteja d'aquesta són tasques que consumeixen molt temps i diners, requerint extenses habilitats de geologia, hidrografia, química i models computacionals.

Quan en el sòl dipositem de forma voluntària o accidental diversos productes com paper, vidre, plàstic, matèria orgànica, matèria fecal, solucions, plaguicides, residus perillosos o substàncies radioactives, etc. afectem de manera directa les característiques físiques, químiques d'aquest, desencadenant amb això innombrables efectes sobre éssers vius.

- Plaguicides:
La població mundial ha crescut en forma abismal en aquests últims 40 a 50 anys. Aquest augment demogràfic exigeix a l'home un gran desafiament en relació amb els recursos alimentosos, la qual cosa implica una utilització més intensiva dels sòls, amb la finalitat d'obtenir un major rendiment agrícola.

- Insecticides:
S'usen per a exterminar plagues d'insectes. Actuen sobre larves, ous o insectes adults.
Un dels insecticides més usat és el DDT, que es caracteritza per ser molt ràpid. Treballa per contacte i és absorbit per la cutícula dels insectes, provocant-los la mort.
Aquest insecticida pot mantenir-se per 10 anys o més en els sòls i no es descompon. S'ha demostrat que els insecticides òrgan clorats, com és el cas del DDT, s'introdueixen en les cadenes alimentoses i es concentren en el teixit gras dels animals. Com més alt es trobi en la cadena (és a dir, més lluny dels vegetals) més concentrat estarà l'insecticida.
En tots els esglaons de la cadena, existiran dosis d'insecticida als seus teixits. No obstant això, en el carnívor de 2on. ordre, l'insecticida estarà molt més concentrat. Hi ha altres insecticides que són usats en les activitats hortofrutícoles; són biodegradables i no es concentren, però la seva acció tòxica està associada al mecanisme de transmissió de l'impuls nerviós, provocant en els organismes contaminats una descoordinació del sistema nerviós.

- Herbicides:
Són un tipus de compost químic que destrueix la vegetació, ja que impedeixen el creixement dels vegetals en la seva etapa juvenil o bé exerceixen una acció sobre el metabolisme dels vegetals adults. Fungicides Són plaguicides que s'usen per a combatre el desenvolupament dels fongs (fito paràsits). Contenen sofre i coure.

La presència de contaminants en un sòl suposa l'existència de potencials efectes nocius per a l'home, la fauna en general i la vegetació. Aquests efectes tòxics dependran de les característiques toxicològiques de cada contaminant i de la concentració del mateix.
L'enorme varietat de substàncies contaminants existents implica un ampli espectre d'afeccions toxicològiques. De forma general, la presència de contaminants en el sòl es reflecteix de forma directa sobre la vegetació induint la seva degradació, la reducció del numero d'espècies presents en aquest sòl, i més freqüentment l'acumulació de contaminants en les plantes, sense generar danys notables en aquestes.
A l'home, els efectes es restringeixen a l'ingestió i contacte dèrmic, que en alguns casos ha desembocat en intoxicacions per metalls pesats i més fàcilment per compostos orgànics volàtils o semivolátils.
Indirectament, a través de la cadena tròfica, l' incidència d'un sòl contaminat pot ser més rellevant.
Absorbits i acumulats per la vegetació, els contaminants del sòl passen a la fauna en dosis molt superiors a les quals podrien fer-lo per ingestió de terra. Quan aquestes substàncies són bio acumulables, el risc s'amplifica a l'incrementar-se les concentracions de contaminants a mesura que ascendim en la cadena tròfica, en el cim de la qual es troba l'home.

A part dels anteriors efectes comentats de forma general, hi ha altres efectes induïts per un sòl contaminat:

- Degradació paisatgística:
La presència d'abocaments i acumulació de residus en llocs no condicionats, generen una pèrdua de qualitat del paisatge, a la qual s'afegiria en els casos més greus la deterioració de la vegetació, l'abandó de l'activitat agropecuària i la desaparició de la fauna.
- Pèrdua de valor del sòl:
Econòmicament, i sense considerar els costos de la recuperació d'un sòl, la presència de contaminants en un àrea suposa la desvalorització de la mateixa, derivada de les restriccions d'usos que s'imposin a aquest sòl, i per tant, una pèrdua econòmica per als seus propietaris.
Probablement, la contaminació apareix per: rebre quantitats de deixalles que contenen substàncies químiques tòxiques (en qualsevol estat físic: sòlids, líquids, gasosos) incompatibles amb l'equilibri ecològic; matèries radioactives, no biodegradables, matèries orgàniques en descomposició, microorganismes perillosos.

Esdeveniments proves atòmiques en desenes de llocs geogràfics (per ex., les primeres bombes atòmiques angleses es van provar a Austràlia), provoca que el sòl contaminat no pugui sotmetre's a processos de mitigació, per milers d'anys.
Accidents nuclears com Txernòbil mostren l'increïble i descomunal contaminació de sòls, aigua, atmosfera, conseqüència de la falta de sentit comú i/o de lleis restrictives a les potencials fonts de contaminació.

Les causes més comunes de contaminació del sòl són:

- Tecnologia agrícola nociva (ús d'aigües negres o d'aigües de rius contaminats; ús indiscriminat de pesticides, plaguicides i fertilitzants perillosos en l'agricultura).
- Manca o ús inadequat de sistemes d'eliminació d'escombraries urbanes.
- Indústria amb sistemes antireglamentaris d'eliminació de les deixalles.

Descontaminació:

Els microbis poden utilitzar-se en la descontaminació del sòl. La descontaminació o re mediació s'analitza utilitzant mesuraments de camp de la química del sòl, aplicant models computacionals per fer anàlisis.
Algunes estratègies per a la recuperació agrícola:
- Excavar el sòl i remoure'l a un lloc fora del contacte amb ecosistemes sensibles i/o humans. Aquesta tècnica s'aplica el dragatge de llot amb fems.
- Aeració del sòl contaminat (atenent el risc de crear pol·lució de l'aire).
- Bioremediació, amb digestió microbiana per a certs contaminants orgànics. Les tècniques usades en bioremediació inclouen agricultura, bio estimulació i bio augmentació de la biota del sòl biologia amb microflora disponible comercialment.
- Extracció d'aigua freàtica o de vapor del sòl amb un sistema actiu electromecànic, amb la subseqüent acumulació del contaminant a l'extracte.
- Concentrat dels contaminants i enterrat o pavimentat del lloc.

En qualsevol cas, tota descontaminació implica reconstruir un entorn contaminat amb un gran esforç i cost i sens dubte, el sòl recuperat mai tendra la qualitat del natural.
La millor manera de tenir un entorn saludable és prevenir el seu deteriorament.

a
b
c