Rius

logo

NOTA! Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvieu la configuració del navegador, accepteu-ho. Llegir mes...

Accepto

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació Clicant aqui:

Xarxa hidrogràfica:

- Les conques internes corresponen als rius Llobregat, Ter, Muga, Daró, Fluvià, Francolí, Foix, Besòs, Gaià, Tordera i Riudecanyes, i a les rieres costaneres entre la frontera amb França i el desguàs del ric Sénia.
El conjunt de conques internes està dividit en 28 unitats hidrològiques, conques, subcuencas o conjunt de les conques petites, que ocupen una superfície de 16.600 km2, és dir el 52% del territori de Catalunya, i inclouen 634 municipis.
Aquestes conques constituïxen el districte de conca hidrogràfica o fluvial de Catalunya, són competència exclusiva de la Generalitat i la seva gestió està encomanada a l'Agència Catalana de l'Aigua. rius.jpg

- Les conques intercomunitarias estan integrades per la part catalana de les conques dels rius Ebre i Xúquer, en els termes establerts per la legislació vigent.
El Garona forma parteix d'una conca internacional.
Ocupen una superfície d'uns 14.000 km2, és a dir, el 48% del territori català, i inclouen 312 municipis. La gestió de les conques intercomunitarias és compartida amb els organismes de conca als quals pertanyen: la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. El riu Garona es gestiona en la part catalana de la seva conca de forma compartida entre l'Agència i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.

Aquest conjunt de conques, al marge de les característiques especials que es plantegen en l'àmbit de les aigües subterrànies i litorals, passen a ser subjecte principal en la gestió del cicle integral de l'aigua.

- La contaminació:
La qualitat de l'aigua dels rius baixa a marxes forçades per l'activitat humana; és a dir, pels abocaments urbans i de les indústries, que cada any alliberen al medi ambient més de 100.000 substàncies sintètiques. Els abocaments de fòsfor i nitrogen procedents de l'agricultura i la ramaderia provoquen que prop del 50% de l'aigua embassada es trobi degradada.

- Els principals contaminants dels llacs i rius són els següents:
- Aigües residuals i altres residus que demanden oxigen (en la seva major part matèria orgànica, la descomposició de la qual produïx la desoxigenación de l'aigua).
- Agents infecciosos (còlera, disentería) causen trastorns gastrointestinals.
- Nutrients vegetals que poden estimular al creixement de les plantes aquàtiques. Aquestes, al seu torn, interfereixen amb els usos als quals es destina l'aigua i, al descompondre's, esgoten l'oxigen dissolt i produïxen olors desagradables.
- Productes químics, incloent els pesticidas, diversos productes industrials, les substàncies tensioactivas contingudes en els detergents, sabons i els productes de la descomposició d'altres compostos orgànics.
- Minerals inorgànics i compostos químics.
- Sediments formats per partícules del sòl i minerals arrossegats per les tempestes i vessaments des de les terres de cultiu, els sòls sense protecció, les explotacions mineres, les carreteres i els enderrocaments urbans.
- Substàncies radioactives procedents dels residus produïts per la mineria i el refinatge del urani i el tori, les centrals nuclears i l'ús industrial, mèdic i científic de materials radioactius.
- La calor també pot ser considerat un contaminant quan l'abocament d'aigua emprada per a la refrigeració de les fàbriques i les centrals energètiques fa pujar la temperatura de l'aigua de la qual s'abasteixen.
- El mercuri, un metall líquid molt tòxic, s'acumula en el fitoplancton. En ell les concentracions són mil vegades majors que en l'aigua. Els peixos petits ho concentren encara més, i en el peix gran pot arribar a límits perillosos per a la salut humana.
- Contaminació cloacal: una contaminació habitual és la qual es produïx per bacteris fecals. Això es deu al fet que moltes ciutats bolquen els seus líquids cloacales sense purificar, o amb purificació deficient, als rius i al mar. Algunes ciutats no tenen plantes depuradores; unes altres les tenen massa petites o fora de funcionament. Algunes vegades apareixen restes cloacales en les platges. Aquest problema pot sorgir per falles en els sistemes de bombament.
- Plàstic: són materials estables, útils i barats. Habitualment s'usen una vegada i es llencen. Són estables o es degraden molt lentament. Es calcula que molts dels plàstics poden durar centenars d'anys. Són paranys mortals per a la fauna marina. A l'empassar el plàstic, molts animals ja no poden bussejar normalment i es moren de fam.
- L'invasió per espècies foraneas (cranc vermell americà, musclo zebra...)

Els rius i rieres que van al mar Mediterrani i els seus afluents, ordenats seguint la costa de nord a sud i classificats d'acord amb la comarca (o regió) on desemboquen al mar, són:

- Llenguadoc:
L'Aude

- Rosselló:
L'Aglí
La Tet
afluents per la dreta:
La Riberola
El riu de Carançà
El riu de Mentet
El riu de Cadí
afluents per l'esquerra:
El riu de Cabrils
afluents per l'esquerra:
El riu d'Évol
El Rard
El Tec
afluents per la dreta:
La ribera de Morellàs
afluents per l'esquerra:
El riu de Comalada

- Alt Empordà:
La Muga
afluents per la dreta:
El Manol
La riera d'Àlguema
afluents per l'esquerra:
El riu d'Arnera
El Llobregat d'Empordà
afluents per la dreta:
El Ricardell
afluents per l'esquerra:
L'Orlina
El Fluvià
afluents per la dreta:
El Ser
El Junyell
afluents per l'esquerra:
El Gurn
La Riera de Bianya
El Llierca
afluents per l'esquerra:
La riera de Sant Aniol
afluents per la dreta:
La riera d'Escales
El riu Borró
afluents per l'esquerra:
La riera de Buaranc
La riera de Capellada

- Baix Empordà:
El Ter
afluents per la dreta:
El Freser
afluents per la dreta:
El Núria
El Rigard
El Gurri
La Riera d'Osor
El Güell
L'Onyar
afluents per l'esquerra:
El Ritort
El Brugent
La Riera de Llémena
El Terri
El Daró
afluents:
La riera de Pastells

- Maresme:
La Tordera
afluents per la dreta:
La riera de Fuirosos
La riera de Ramió
afluents per l'esquerra:
La riera del Pertegàs
La riera d'Arbúcies
La riera de Breda
La riera de Pineda
La riera de Vallalta
La riera d'Arenys
La riera de Sant Simó
La riera d'Argentona

- Barcelonès:
El Besòs
afluent per l'esquerra:
El Mogent
afluents per la dreta:
El Congost
El Tenes
La Riera de Caldes
El Ripoll
afluents per la dreta:
El riu Sec
La riera de Sant Cugat

- Baix Llobregat:
El Llobregat
afluents per la dreta:
El Bastareny
afluents per l'esquerra:
El riu de Gréixer
El riu de Saldes
La riera de Clarà
El Cardener
afluents per la dreta:
La rasa de Vilanova
La riera de Rajadell
afluents per la dreta:
La riera de Grevalosa
La riera d'Aigua d'Ora
La riera de Navel
La riera d'Hortons
La riera de Salo
La riera de Coaner
La riera de Fonollosa
La riera de Guardiola
afluents per l'esquerra:
La riera de Navel
L'Anoia
afluents per la dreta:
La riera de Tous
La riera de Carme
El riu de Bitlles
afluents per l'esquerra:
La riera Gran
La riera del Palau
La riera de Corbera
La riera de Torrelles
afluents del Llobregat per l'esquerra:
L'Arija
El Regatell
El Mergançol
La riera de Merlès
La riera Gavarresa
afluents per la dreta:
La riera de Lluçanès
El riu Bassí
La riera de Relat
afluents per l'esquerra:
La riera de Segalers
La riera d'Oló
La riera de Calders
La riera de Gaià
La riera de Rubí
afluents per la dreta:
La riera del Palau
afluents per l'esquerra:
La riera de les Arenes
La riera de Vallvidrera o riera de la Rierada

- Garraf:
La riera de Ribes
afluents per l'esquerra:
La riera de Begues
La riera de Jafre
El Foix

- Tarragonès:
El Gaià
El Francolí
afluents per la dreta:
El Brugent
El Glorieta
afluents per l'esquerra:
L'Anguera

- Baix Ebre:
L'Ebre
afluents per la dreta:
El Matarranya
afluents per l'esquerra:
El Segre
afluents per la dreta:
El riu d'Eina
El riu d'Angostrina
El Querol o riu d'Aravà
afluents per la dreta:
Ribera de Campcardós
Rec de Malforat
La Valira
La Noguera Pallaresa
afluents per la dreta:
El Flamisell
La Noguera Ribagorçana
afluents per l'esquerra:
La Noguera de Tor
El Cinca
afluents per l'esquerra:
La ribera d'Er
El riu d'Alp
El torrent de Bastanist
La Ribera Salada
El Llobregós
El Sió
El Corb
afluents per l'esquerra
Riu Ondara
El Set
El Siurana
afluents per la dreta:
El Montsant
Vegeu també la llista d'afluents de l'Ebre incloent els de fora de Catalunya

- Montsià:
El Riu de la Sénia

- Vessant atlàntic:
La Garona
afluents per l'esquerra:
El riu de Ruda
El Nere
El Joeu
afluents per la dreta:
L'Unhòla
El riu de Toran

a
b
c