Reserves marines

logo

NOTA! Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvieu la configuració del navegador, accepteu-ho. Llegir mes...

Accepto

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació Clicant aqui:

Existeixen evidències cada vegada majors entre els científics que l'establiment de xarxes de reserves marines a gran escala, necessàries urgentment per a la protecció d'espècies marines i els seus hàbitats, seria una de les claus per a invertir la tendència global a l'esgotament de les pesqueres.
Les reserves marines poden beneficiar a les pesqueres properes a causa de la migració d'exemplars adults i joves de peixos més enllà de les fronteres de la reserva i la sortida de larves i d'ous.
Dintre de les reserves, les poblacions augmenten i els animals viuen més, creixen més i desenvolupen un major potencial reproductor. Les reserves marines podrien beneficiar enormement a espècies migratòries com el tauró i la tonyina, si es creessin les reserves en llocs on són més vulnerables, com les zones d'alimentació, zones de reproducció o àrees de concentració.
Les reserves marines a gran escala són àrees tancades a les activitats d'extracció, com la pesca o la mineria, i a activitats d'abocament. En aquestes àrees poden existir zones claus on no es permeti l'activitat humana, per exemple, àrees que actuïn com referència científica o zones on existeixin hàbitats o espècies particularment sensibles.

Algunes àrees de les zones costaneres poden quedar obertes a activitats pesqueres artesanals no destructives sempre que siguin sostenibles i dintre de límits ecològics, i hagin estat triades mitjançant la participació de les comunitats locals afectades.
Les reserves marines (RMs) no només atallen el problema de la sobrepesca (encara que una de les principals raons per a la creació de RMs és preservar els bancs de peixos. Són considerades cada vegada més com una eina global essencial per a protegir l'entorn marí de problemes com la contaminació) provocada principalment per l'abocament de deixalles. reservesmarines2.jpg

Reserves marines a catalunya:
Catalunya ha fet un pas més en la línia de creació de parcs marítims endegada a la dècada dels vuitanta amb la protecció de les illes Medes, i continuada posteriorment amb la zona vedada de cap Negre i el parc natural de Cap de Creus. Amb aquestes actuacions es pretén preservar per al futur aquelles zones i aquells indrets de la Catalunya marítima que, per la extraordinària bellesa i riquesa ecològica, han de ser considerats, més que mai, patrimoni de tots.
Aquestes zones, promogudes des de l’any 1980, demostren el seu èxit a l’hora d’augmentar l’abundància i la mida dels peixos i el nombre de captures. A Catalunya, només hi ha una Reserva Marina d’Interés Pesquer, la Masia Blanca, a més de les reserves marines del Cap de Creus, de les Illes Medes i de Ses Negres.

- Reserva marina de les Illes Medes:

La varietat d'ambients i l'extraordinària biodiversitat de les aigües que envolten aquest petit arxipèlag, situat a una milla escassa del poble de L'Estartit, al bell mig de la Costa Brava, constitueixen un indret únic i un dels més emblemàtics de la Mediterrània.

La part emergida d'aquesta Àrea Protegida és un arxipèlag format per set illots: el Medellot, l'illa de la Meda Gran, la Meda Petita, les Ferrenelles, el Tascó Gros, el Tascó Petit iel Carall Bernat.

Des de sempre, han estat un punt d'interès per l'home, tal com ens revelen les restes de naufragis trobats a les seves aigües. Els pirates les utilitzaven com a base per les seves incursions a la costa i han sigut objecte d'importància militar i estratègica des de l'Edat Mitjana fins a finals del S.XIX. Van ser habitades fins el 1934.

La protecció de les illes s'inicià al 1983 amb una Ordre de la Generalitat de Catalunya. El 1985 una resolució establia normes de compliment obligatori a la zona vedada i el 1990, la Llei 19/1990 va convertir-se en el marc jurídic de la protecció i conservació de la flora i fauna del fons marí de les Illes Medes i del tros de costa del Montgrí, entre la Roca del Molinet i Punta Salines.

- Reserva marina de Masía Blanca:

El desembre de 2000 es publicà l'Ordre que regula la creació de la reserva Marina de Masia Blanca enfront del Vendrell (Baix Penedès), zona popularment coneguda com a Roquissar del Vendrell.
La qualificació de reserva marina d'aquest espai marítim permet protegir els diferents i importants ecosistemes d'aquest indret tan específic del nostre litoral.

El mes de gener de 1995, atenent la inquietud popular de protecció de l'espai marítim situat en aigües somes enfront de la vila del Vendrell, pròxim a la platja de Coma-ruga i conegut com el Roquissar del Vendrell, es van iniciar els primers estudis tendents a avaluar si la riquesa ecològica justificava l'inici del procés necessari per arribar a definir l'espai com a reserva marina.
Després de gairebé cinc anys de procés negociador entre els diferents col·lectius i administracions interessats en tirar endavant el projecte (Confraria de Pescadors de Calafell, Ajuntament del Vendrell, Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación) s'ha publicat l'Ordre de creació de la reserva marina del Vendrell.

reservesmarines.jpgL'Ordre defineix dues zones de protecció ben diferenciades, una de reserva marina parcial on resta prohibida tota classe de pesca marítima i d'extracció de fauna i flora, i una zona d'amortiment on s'autoritza la pesca marítima professional amb ormeigs tradicionals. La immersió amb equips autònoms en ambdues zones quedarà autoritzada amb la corresponent llicència i amb certes restriccions que es detallen a l'Ordre. Estan prohibides, entre d'altres, les immersions nocturnes, la utilització d'equips de propulsió submarins i la tinença d'estris assimilables als pesquers.

La zona anomenada de reserva marina parcial abasta una superfície de 43 ha, que és la compresa per una circumferència de 0,2 milles nàutiques de radi comptat a partir del punt d'origen amb la latitud 41º 10' 27" N i longitud 1º 30' 40,2" E. La franja de 0,6 milles que l'envolta, zona d'amortiment, abasta 277,9 ha.

- Reserva marina del Cap de Creus:

Aquest és el primer parc natural marítim terrestre de Catalunya. La península del Cap de Creus constitueix l'últim contrafort dels Pirineus i l'extrem oriental de la península Ibèrica, al nord del golf de Roses.
Està subjecte a l'acció de l'onatge, provocat fonamentalment per la tramuntana (nom local que rep un vent fred que bufa del nord i nord-oest) i els vents de llevant. Geomorfológicament, El Cap de Creus forma part de les estribacions del Pirineus oriental, que s'endinsen en el mar pel massís del cap de Creus. Sobre terrens granítics i esquistosos del ordovícic (paleozoic), presenta una vegetació dominant de matorrals i formacions arbustives.
Als penya-segats podem observar l'àguila perdiuera , el falcó pelegrí o el mussol reial. D'aus pròpiament marines trobem diverses espècies de gavines, el cormorán monyut, les pardeles , els charrans o el alcatraz atlàntic.
El fons marí és molt ric, gràcies a la poca contaminació de les aigües. La presència de coral vermell i de gorgonies és remarcable. El llamàntol americà i la llagosta fan companyia a una gran varietat de peixos entre els quals destaquen el sarg , l'oblada, la salema, el cabratxo i el mero .

- Reserva marina de Ses Negres:

La Reserva Marina de Ses Negres, situada a Begur, just en el centre de la Costa Brava, s'estén al llarg de 1.300 metres de litoral, entre les cales de Sa Riera i Aiguafreda.

Presenta una superfície total de 80 ha, la qual inclou els penya-segats que envolten les muntanyes de Begur.
Boies i balises delimiten l'espai protegit i assenyalen també un canal de navegació de velocitat limitada. En les zones de bany i apnea, activitats respectuoses i compatibles amb la preservació del mitjà, els visitants poden gaudir i constatar la recuperació de la vida marina, sis anys després de declarar-se la Reserva.

a
b
c