Espais protegits

logo

NOTA! Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvieu la configuració del navegador, accepteu-ho. Llegir mes...

Accepto

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació Clicant aqui:

Una de les primeres formes de preservar el medi ambient va ser la protecció, per part dels poders públics, de determinades parts del territori considerades excepcionals pels valors naturals que atresoraven. Així, per exemple, durant el darrer terç del segle XIX es van crear arreu del món els primers parcs nacionals.

Actualment, els objectius i les funcions dels espais naturals protegits formen part del conjunt de l'acció mediambiental i els determinen les estratègies i directrius internacionals en la matèria. Aquestes estratègies i directrius tenen com a finalitat un desenvolupament sostenible a escala global. Es tracta d'assolir un model de desenvolupament socioeconòmic que millori la qualitat de vida de la humanitat, i que permeti viure dins la capacitat de càrrega dels ecosistemes. En el context europeu i en la mateixa línia, el Tractat de la Unió Europea (Maastricht, 1992) fixa com a objectiu principal de la Comunitat promoure un desenvolupament sostenible que respecti el medi ambient.
En aquest procés cap a la sostenibilitat, es considera essencial la conservació de la diversitat biològica, és a dir, de tota la varietat d'ecosistemes, espècies de plantes, animals i d'altres organismes, i també de les poblacions genètiques de cada espècie. Les xarxes d'espais naturals protegits tenen assignada una funció transcendental per a la conservació in situ de la biodiversitat. espaiaprtoegits.jpg

El Conveni sobre la diversitat biològica (Rio de Janeiro, 1992), ratificat per l'Estat espanyol l'any 1994, implica el compromís dels estats signataris d'elaborar estratègies, plans o programes per a la conservació i la utilització sostenible de la biodiversitat. Entre les accions concretes que preveu el Conveni, figura l'establiment en cada estat d'un sistema d'àrees protegides on s'han de prendre mesures especials per conservar la biodiversitat, els ecosistemes i els hàbitats naturals.
De tot plegat es desprèn que, entre les funcions de les àrees naturals protegides, destaca com a primordial la preservació de la biodiversitat. Tanmateix, n'hi ha d'altres que poden ser importants: l'experimentació de mètodes d'aprofitament sostenible dels recursos naturals, la protecció estricta de determinats elements naturals o paisatges singulars, l'educació i la sensibilització ambientals, la recerca, etc. En alguns supòsits, els espais naturals protegits tenen com a objectiu el desenvolupament sostenible de zones rurals socioeconòmicament deprimides.

En qualsevol cas, convé assenyalar que els espais naturals no poden ser concebuts com a illes relictuals, desconnectades del territori que les envolta. Contràriament, cal una planificació i una gestió integrades del territori global en què es troben immersos, que cerquin la connectivitat biològica i, fins i tot, la continuïtat física, de manera que el sistema esdevingui una autèntica xarxa. Aquests elements de connexió adquireixen un paper força rellevant dins el conjunt del sistema, i permeten que els recursos vius es dispersin, migrin i es moguin dins de l'espai. En resum, cal que el sistema d'àrees protegides esdevingui una veritable xarxa, per mantenir inalterada la seva riquesa.
L'ordenació territorial ha de preveure aquesta exigència ecològica, i protegir també aquells hàbitats naturals o seminaturals que actuen com a passadissos i contribueixen a la preservació de les zones o espècies de més vàlua.

El PEIN estableix una xarxa de 165 espais naturals representatius de l'àmplia varietat d'ambients i formacions presents a Catalunya, de l'alta muntanya a les planes litorals, i dels boscos eurosiberians als erms semidesèrtics o els espais marins. La superfície terrestre acumulada d'aquests espais és de 960.102 hectàrees i equival aproximadament al 30% del nostre territori. Els espais marins sumen una superfície de 77.818 ha. Per a més informació consulteu aquesta pàgina.

A tots els espais és d'aplicació un règim preventiu bàsic, que inclou un règim urbanístic incompatible amb els processos urbanitzadors i altres mesures de caràcter preventiu relatives a la implantació d'usos, instal·lacions i altres activitats susceptibles de lesionar significativament els valors protegits. Paral·lelament, per a un nombre d'espais concrets, el Pla estableix disposicions de caràcter particular, bàsicament relatives al planejament urbanístic i a la protecció de les aigües i algunes espècies de la flora i

fauna silvestres.
A més, el PEIN diagnostica, per a cada espai, els factors de risc actuals o potencials i determina les mesures de protecció addicionals que cal aplicar-hi. Aquestes mesures poden adoptar la forma de les normes de caràcter particular esmentades al paràgraf anterior, o bé d'actuacions específiques que recull el Programa de desenvolupament del Pla.

El Pla, d'acord amb el mandat de la Llei d'espais naturals, pretén també fomentar millores en l'àmbit rural i assegurar el manteniment de les activitats tradicionals de manera compatible amb la protecció dels espais. A tal efecte, defineix uns beneficis en forma d'ajuts tècnics i econòmics. La finalitat d'aquests beneficis és donar plena efectivitat a les disposicions del Pla i minimitzar el seu impacte sobre les persones, els béns o les activitats existents a la zona, potenciar la millora de les condicions de les poblacions rurals i fomentar l'aprofitament sostenible dels recursos naturals.
El Pla preveu, d'altra banda, les indemnitzacions corresponents per a aquells casos en què el seu desenvolupament comporti la privació singular de la propietat privada o de drets o interessos patrimonials legítims.

El PEIN estableix unes normes específiques de protecció, aplicables únicament als espais que el Pla mateix indica en cada cas. Aquestes normes fan referència:

- Al planejament urbanístic, per al qual estableixen unes directrius que cal tenir en compte a l'hora de desenvolupar-lo.

- A prohibicions específiques d'obres d'infraestructura i d'actuacions que impliquin modificacions o canvis essencials en determinades formacions vegetals o sistemes naturals (sistemes limnològics, vegetació de ribera...).

- A la protecció de les aigües superficials i subterrànies, per a la qual disposa l'exigència que el planejament i les autoritzacions d'usos de les aigües incloguin una justificació de la seva adequació als objectius i al règim del PEIN quan afectin determinades zones o els seus aqüífers.

- A les zones humides. En totes aquelles àrees que, d'acord amb el Programa de desenvolupament del Pla, tenen la consideració de zona humida, no s'hi poden dur a terme activitats o usos que siguin susceptibles de provocar-ne la recessió o la degradació.

- Protecció especial de la flora i la fauna:
El PEIN declara estrictament protegides un seguit d'espècies vegetals i animals la preservació de les quals es considera prioritària en aquelles àrees. Aquesta declaració implica l'aplicació, a les espècies inventariades, del règim legal de protecció estricta, amb les consegüents prohibicions (d'arrencada, captura, comerç, etc.) i la protecció de llurs hàbitats.

a
b
c