Costes

logo

NOTA! Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvieu la configuració del navegador, accepteu-ho. Llegir mes...

Accepto

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació Clicant aqui:

Un dels grans actius d'Espanya és la seua costa, no només pel turisme de platja, sino pel valor ecològic, mediambiental i paisatgístic que comporta.
Amb 10 punts negres, gairebé la meitat de la costa de Catalunya (700 quilòmetres) es troba ja urbanitzada. A aquesta costa enrajolada se li sumen en 2008 la projecció de 6.000 nous amarris esportius.

Punts negres CATALUNYA:marcostes.jpg

- Girona. L'Estartit, Empuriabrava, Port d'Aro i Palamós. Nous amarris esportius.
- Barcelona. Desembocadura del Besós. Contaminació.
- Barcelona. Platges urbanes. Dics en les platges.
- Delta del Llobregat. Degradació ambiental severa.- Torredembarra. Urbanització en zona inundable.
- Tarragona i Vila-seca. Contaminació severa.
- Salou. Corrupció urbanística.
- L'Ametlla de Mar. Urbanització en la línia de costa.
- Deltebre. Urbanització excessiva.
- Delta de l'Ebre. Urbanisme. Contaminació severa.

ILLES BALEARES

- Mallorca. Pollença, Campos, Marratxí. Llucmajor. Pla Territorial Insular. Corrupció urbanística.
- Mallorca. Muros. Son Bosc. Camp de golf.
- Bahía de Palma. Contaminació severa.
- Mallorca. Calvià. Ampliació Port Adriano.
- Mallorca. Santa Ponça. Cable submari afectará a praderes submarines.
- Mallorca. Calvià. Projecte de enfonsament de fragata.
- Eivissa. Port d'eivissa. Ampliació. Contaminació. Enfonsament vaixell Don Pedro.

Els gairebé 8.000 quilòmetres de costa acullen més de 24 milions d'habitants, prop del 60% de la població, xifra a la qual cal afegir uns 50 milions de turistes que gaudeixen tots els anys dels atractius que ofereix el litoral. El turisme representa l'11% del Producte Interior Brut (PIB) i s'ha consolidat com el primer sector de la nostra economia. Tot i això, aquesta situació podria canviar de forma dramàtica. Grups ecologistes, científics i institucions han alertat sobre la deterioració progressiva de les costes espanyoles, afligides pels problemes d'erosió greus, la destrucció de l'hàbitat, la contaminació de l'aigua i l'esgotament dels recursos.

Des de la Direcció General de Costes s'ha apuntat com a causants d'aquest empitjorament tres agents; un, el sector de la construcció, que ha arribat a urbanitzar fins i tot platges i dunes; dos, les preses, que amb la regulació dels rius redueixen els sediments aportats a les costes; i, tres, els ports, que alteren l'equilibri de la línia costera.

Greenpeace, en el seu informe "Destrucció a tota costa 2004", denuncia que el desenvolupament urbanístic atribuïble al turisme no té en compte la fragilitat dels ecosistemes perquè posa la costa al seu servei. Segons aquesta organització, ni una sola comunitat autònoma pot presumir d'oferir una costa en bon estat, si bé diferencia comunitats com Catalunya, el País Basc i Astúries que, en la seua opinió comencen a ser conscients dels problemes que afligeixen el litoral i intenten posar-hi remei. Les illes Balears, Canàries, la Comunitat Valenciana, Múrcia i Galícia continuarien explotant la seua costa sense preocupar-se per les conseqüències, i Greenpeace situa en un punt intermedi Cantàbria i Andalusia, on, asseguren, es realitzen tímids esforços de protecció.

El major problema de les nostres costes segueix sent l'urbanisme. Molts ajuntaments han posat tot el seu afany a convertir en sòl urbanitzable el major percentatge possible del seu territori -inclosos espais naturals protegits- per a omplir les seves arques sense preocupar-se per construir ciutats habitables.
- Els 67 casos de corrupció urbanística en els tribunals, amb 527 implicats, dels quals 180 són càrrecs públics, comptabilitzats durant 2008, posen de manifest l'enorme extensió i gravetat de la falta de transparència i bona gestió portada a terme pels responsables.
- La demagògia que envolta a les infraestructures involucra a totes les administracions. Com exemple, els ports esportius, ja que no existeix ni una sola regió que pensi limitar el nombre d'amarris. Tan sols en 2008 es plantegen 137 ampliacions

o nous ports esportius i industrials.
- En agunos punts de la costa, els elevats nivells de contaminació arriben a cotes alarmants: els pols químics d'Huelva i Tarragona o l'estat de les ries gallegues han de ser solucionats sense dilació.
- Mentre el desenvolupament en la franja litoral segueixi paràmetres insostenibles, mai haurà aigua per a abastir a visitants i residents. Se segueix permetent regar camps de golf amb aigua sense reciclar i les confederacions hidrogràfiques consenteixen que es continuï robant aigua.
- El canvi climàtic està ja afectant al nostre litoral amb l'aparició de nombroses espècies marines pròpies dels tròpics. La pujada del nivell del mar provocarà una reculada de la línia de costa tant en l'Atlàntic (amb una pujada benvolguda en 35 centímetres) com en el Mediterrani (on l'elevació s'estima entre 20 i 50 centímetres per a 2050).

Un dels problemes més greus és l'erosió, la conseqüència més visible de la qual és la desaparició de les platges, però també la destrucció dels hàbitats costaners i els sistemes ecològics relacionats, la qual cosa posa en perill el futur de les poblacions que resideixen en aquests entorns. L'erosió altera, així mateix, tant les barreres naturals contra el mar, com són les dunes, com les artificials construïdes per l'ésser humà, cosa que pot provocar, per exemple, inundacions greus.

El problema de l'erosió no sols afecta el litoral espanyol. La Comissió Europea (CE) ha cridat l'atenció sobre l'erosió creixent de les costes europees a causa de l'activitat humana, constatada en un estudi efectuat durant tres anys al litoral dels 25 estats membres de la Unió Europea (UE). Segons aquest informe, el 20% de les costes europees es veu "greument afectat" per aquest fenomen, que provoca una regressió de la línia de costa d'entre mig metre i dos metres l'any, encara que en alguns casos arriba als quinze metres.

Entre les causes de què es parla en l'estudi es troba la mateixa construcció d'infraestructures, que aturen o modifiquen el dipòsit de sediments que arriben al mar a través de rius i torrents, o l'extracció massiva d'arena en algunes zones per a la construcció. A més d'aquest impacte directe causat per la mà de l'home, l'erosió costera també es veuria afectada per l'augment del nivell del mar i de les tempestats i inundacions, que l'informe relaciona amb l'escalfament de l'atmosfera. Quant a Espanya, s'afirma que hi ha una degradació significativa que afecta l'11,5 % del litoral, amb un grau "elevat" d'erosió en platges d'Andalusia, Catalunya, la Comunitat Valenciana, les Illes Balears i Cantàbria, mentre que el fenomen seria "moderat" a Galícia, Astúries, el País Basc i Múrcia.

- Possibles solucions:
Per frenar aquest problema, el Ministeri de Medi Ambient preveu una sèrie de mesures, com ara l'expropiació d'àrees crítiques implicades en processos erosius per permetre-hi la lliure evolució, la creació d'estructures de defensa de costes, el

desmantellament de barreres artificials que impedeixen el transport de sediments, la regeneració de platges o el manteniment d'una amplada lliure de 100 a 200 metres del front litoral, de manera especial en aquells trams més delicats.
Les institucions s'enfronten a una situació molt delicada i la recerca de solucions que satisfacen tant les pròpies necessitats humanes com la conservació del medi ambient és una tasca complicada.
Entre les possibles formes d'actuar, el Ministeri apuntava en un informe cap al "turisme sostenible", que implicaria la planificació a llarg termini d'una indústria turística i immobiliària que no busque el benefici immediat a costa de l'explotació

desmesurada dels recursos naturals. També:

- Finalització de l'expansió il·limitada de l'urbanisme.
- Protegir la primera franja de 500 metres de la urbanització.
- Aplicació de la Llei de Costes, acabar la delimitació del domini públic, eliminar les construccions il·legals en el litoral i conservar els espais costaners.
- Engegada de l'Estratègia per a la Sostenibilitat de la Costa en estreta col·laboració amb les comunitats autònomes i els agents socials implicats.
- Acabar amb els abocaments industrials i urbans que estan danyant la qualitat de les aigües i els espais costaners. Enfortiment dels plans per a lluitar contra la contaminació per abocaments i accidents marítims.
- Creació de reserves litorals i marines que permetin conservar amplis trams i assegurin la recuperació d'espècies, moltes de les quals tenen un elevat valor comercial.

La Llei de Costes de 1988 regula en l'actualitat l'espai de la costa espanyola, que rep la consideració de domini públic propietat de l'estat i està subjecta a un règim jurídic especial, de Dret Administratiu, que estableix una sèrie de facultats a favor de l'Administració per a la seua protecció i conservació. Aquesta norma va suposar un canvi radical enfront de la legislació anterior, de 1969, per comptar amb un enfocament més proteccionista per al medi ambient.

A pesar d'aquesta bona voluntat, els grups ecologistes han denunciat els incompliments sistemàtics de la Llei de Costes, i en una data més recent, les modificacions que el Ministeri de Medi Ambient va presentar al final de 2002, dins de la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos Generals.
Organitzacions com Greenpeace i WWF/Adena han criticat que s'hagen introduït variacions substancials que afavoreixen els moviments especulatius i podrien vulnerar en alguns casos els principis exigits per la UE "al més pur estil Benidorm anys seixanta".
Per exemple, destaquen que l'Estat haurà d'autoritzar l'ocupació del domini públic sempre que així ho prevega un plantejament urbanístic, just el contrari del que deia la Llei de Costes.
Així mateix, es retallen els terminis a 12 mesos perquè l'Estat actui contra infraccions i ocupacions il.legals, la qual cosa significa que transcorregut aquest temps no hi hauria ja sancions. També s'autoritzen construccions, sempre "que hi haja un conjunt d'edificacions situades a una distància inferior a 20 metres des del límit interior de la ribera del mar, que mantinga l'alineació preestablerta pel plantejament urbanístic".
Les competències de les comunitats autònomes quedarien reduïdes, fet que facilita -en opinió dels grups ecologistes- la realització d'obres.

a
b
c