ARTICLES

logo

NOTA! Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvieu la configuració del navegador, accepteu-ho. Llegir mes...

Accepto

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació Clicant aqui:


La primera furgoneta Sovel va apareixer el 1926, equipada amb un motor electric de la casa Ets.
Aquest propulsor es trobava al principia la part del darrere del vehicle, darrera de l'eix posterior, i en els següents models es va situar mes endavant.
El client podia triar àdhuc entre el vell tipus de bateria de plom, que requeria un minuciós manteniment, o els nous acumuladors blindats de ferro-niquel, especialment desenvolupats per al seu ús en aquest tipus de vehicles. Ademas, aquestes bateries van ser subministrades dintre del contracte de manteniment per part del proveïdor, que al seu torn donava una garantia d'ús per diversos anys. Sovel tambien va començar a emprar dos motors electrics, un que impulsava la roda del darrere esquerra i el un altre la dreta, ambdós transmetent la seva força a les rodes mitjançant cadenes exteriors, i, anys mes tarda, a traves d'un doble tren d'engranatges .
La conducció dels vehicles electricos va ser molt simple,no teníen caixes de canvi i acceleraven a traves del canvi de la intensitat de corrent, que era transmesa pel conductor mitjançant una palanca.
65-1No es necessitava a ningú especialitzat en l'ús d'aquests vehiculos, el que facilitava molt la busqueda de personal; qualsevol persona podia aprendre el seu maneig en menys de cinc minuts.
La recarrega a la nit
Un important tema era la recarrega dels acumuladores, que es solia realitzar per les nits per a aprofitar el corrent nocturn a preus mes baixos. Les baterias situades en el centre dels vehicles, en un punt óptim per a centrar el pes i així crear un bon equilibri, eren fàcils de recarregar, ja que simplement habia que endollar-los al corrent continu. 66-1Un ordinador a bord solía apagar automaticamente el flux de corrent quan les baterias estaven carregades, però per qüestions de confiança, les empreses que contaven amb tota una flota de vehicles van preferir per aquell temps un lloc de vigilància, és a dir, una espècie de taller que s'encarregués de la recarrega de tots els vehicles i vetllés pel seu bon funcionament. Gràcies al seu gairebé nul manteniment, no surgien molts problemes. No obstant això, en cas de averia, es podien llevar totes les bateries, ja que estaven muntades en un tipus de carro. Això facilitava enormement tant el control de l'aigua destil·lada en cadascunade les bateries com el fet de canviar una unitat en cas de necessitat. Així mateix, tambien es podien canviar totes les bateries buides per altres plenes i continuar tot seguit amb la feina. Els models s'anaven modernitzant amb el temps, però no va anar fins a finals dels anys trenta quan es va renovar substancialment la gamma. Aquesta anava creixent, el ventall de models era cada vegada mes ampli, des de les mes petites furgonetes per a diferents serveis fins a grans camions per a sis tones de càrrega util, basats en bastidors de camion ambla seva respetiva cabina gran i comoda. 64-1El seu gran apogeu va venir amb la segona guerra mundial, quan escassejava el petroli. Anys abans, després de la presentació del primer vehfcle electric concebut per a la recollida d'escombraries en 1934, ja moltes ciutats, entre elles Paris, Lió, Estrasburg, Nancy, Marsellay Toulon, habien optat per comprar flotes senceres d'aquests vehiculos. Mentrestant, la Compagnie Generale d'Electricite (CGE) habia adquirit la meitat de les accions de Sovel i aportava dos nous llocs de producció, Villeurbanne, prop de Lió, i Ivry, prop de Paris.
En aquestes instal·lacions, l'empresa es dedicava principalment a electrificar furgonetes que estaven ja en el mercat, produïdes per altres marques, com per exemple Chenard & Walcker.
Noves idees per als anys seixanta
Despues de la guerra, laempresa vacontinuar amb la seva oferta, i per a no fer perillar la seva existència, optà per oferir també vehicules convencionals o mes ben carrossades com les de recollida d'escombraries, que es podian muntar sobre bastidors de les mes corrents furgonetes de llavors. Tambien s'amplia la gamma amb vehicules especials per als aeroports, que incluien autobusos i carros electricos per a usos també en estacions de trens i grans fabriques. 66-4Habia nous camions que podien transportar fins a 12 tones de pes, el que obligava a carregar amb bastants acumuladors. La introducció de l'electronica en el camp dels vehicles electrics en els ultims anys de la decada dels seixanta i en els anys setanta ajudà a crear una nova gamma de vehicles electrics molt esperada, ja que l'anterior generació es quedava bastant obsoleta. Nous components van contribuir a millorar les prestacions, tant en velocitat com en autonomia i en contort de conducció, però també aportaven la novetat dels frens electrics amb recuperació d'energia. La modernizació era important, però àdhuc asi, el futur dels models, incert. A pesar de l'ajuda per part de les companias de subministrament electric, es van anar oblidant lentament les grans flotes.El mes corrent en el tema dels vehicles electrics era la compra o el lloguer de flotes senceres.
Malgrat els avantatges d'aquest tipus de vehicle, la gent optav novament pels models amb motor contaminant, simplement perque contaven amb una major autonomia i sobretot una major velocitat, tema molt qüestionable en el mitjà urbà. A mitjans dels anys setanta, Sovel s'acostà a Saviem en un projecte conjunt d'un autobus electric que podia transportar fins a 40 persones. La ciutat de Besançon habia demanat la primera tanda de 15 unitats per a l'ús en el seu nucli urbà. Aquests models basats en un bastidor de Saviem costaven un 30 % mes que un autobus comparable amb motor de gasoli, però segun els calculs resultava molt rendible, ja que tot just tenia despeses de reparació, excepte una revisió general cada vuit mesos. Al costat d'aquesta proposta, Sovel presentà una estació de recanvi automatica que en quatre minuts permitiria realitzar el canvi complet de les unitats de bateries gastades per altres carregades, el que deixava el autobus de nou llest per a continuar la ruta. Es calculava que amb unaparada cada 300 metres podria tenir una autonomia de 80 kilometros i circular durant cinc hores a una mitjana d'uns 15 km/h, xifres bastants reals en el camp dels autobusos urbans de les grans ciutats. Però el exit d'aquesta proposta va ser escàs, el preu de les estacions de recarregues era bastant elevat, i a pesar de les constants pressions per part de la compania electrica EDF i dels ecologistes, que van advertir de la necessitat d'aquest tipus d'autobusos per a reduir la contaminació en les ciutats, el concepte no va tenir continuïtat. Sovel va anar finalment venuda a Saviem en 1977, després de mes de cinquanta anys en el negoci dels vehicles industrials electrics.68-1
I us preguntareu... on es el misteri?
Doncs que siintrodueixes "sovel" al google no apareix RES!!! 67-369-469

-567-1

a
b
c