Trasvasaments

logo

NOTA! Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvieu la configuració del navegador, accepteu-ho. Llegir mes...

Accepto

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació Clicant aqui:

Des de l'any 92, els diferents Governs que s'han succeït van anunciar reiteradament el seu desig d'aprovar el Pla Hidrològic Nacional, incloent com part fonamental del mateix la realització dels grans transvasaments entre conques.
No obstant això, va aixecar una forta oposició política i social, sobretot en les conques donants, produint-se sonores polèmiques entre aquestes regions i les receptores, el que ha deixat permanentment aparcat el citat Pla.
El Pla Hidrològic Nacional promogut pel govern tenia com única finalitat la realització dels grans transvasaments entre l'Espanya interior i la Conca Mediterrània. En el present document anem a analitzar cuales serien, amb caràcter general, les conseqüències ambientals i socials de la realització dels grans transvasaments.

EFECTES SOBRE EL MEDI AMBIENT:trasvasaments.jpg
La realització de grans transvasaments entre conques duu necessàriament aparellat la construcció de grans embassaments en les conques donants, per a obtenir una màxima regulació, així com en les conques receptores. De fet, fa alguns anys José Borrell, sent ministre d'Obres Públiques, va arribar a afirmar que alguns dels embassaments que s'estaven construint o estaven previst construir-se en la conca de l'Ebre, com era l'embassament de Itoiz, tenien com finalitat el transvasament d'aigua des d'aquesta conca cap a la costa mediterrània.

La incidència mediambiental d'un gran embassament va a dependre en gran mesura de la ubicació del mateix, no obstant això, podem considerar-los amb caràcter general, com una de les infraestructures més impactants que es poden construir. Tot el que queda dintre del got de l'embassament desapareix per a sempre.
D'aquesta manera, els més de mil grans embassaments que existeixen a Espanya, han suposat la desaparició d'altres tantes valls, incloent boscos, camps de cultiu, pobles, restes arqueològiques, etc. De fet, s'estima que els embassaments construïts a Espanya des de 1940 fins a la data han suposat la desaparició d'al voltant de 500 pobles.
Un altre impacte que sempre produirà la construcció de grans embassaments es el generat sobre l'ecosistema fluvial, produint la seva desaparició en el tram ocupat pel vas, però afectant també de manera important als trams que continuen aigües abaix.
L'existència dels embassaments suposa una alteració important en el règim de cabals del riu baix, no només per la reducció del mateix que sempre es produïx, sinó també per les modificacions brusques de cabal que tenen lloc, com a conseqüència del règim d'explotació de l'embassament, la qual cosa afecta de manera negativa a la fauna piscícola i a la vegetació de ribera.
Les fortes oscil·lacions de nivell que habitualment tenen lloc en els grans embassaments, impedeixen el desenvolupament d'una vegetació de ribera a les ribes. Així mateix, en les aigües de l'embassament tan sols solen habitar algunes poques espècies de peixos, moltes menys de les quals poblen un riu sense regular.
Tot això, fa dels nostres embassaments especialment pobres en el que a biodiversitat es refereix.

Finalment, la construcció de grans embassaments duu aparellada la creació de grans pedreres d'on obtenir el material per a la construcció del dic, així com d'enormes escombreres, elements que habitualment solen produir un gran impacte sobre el medi ambient

- Conduccions:
L'altra gran infraestructura que els transvasaments solen dur aparellats són les conduccions per on va a discórrer l'aigua.
Igual que en el cas dels embassaments, l'impacte que aquestes altres produïxen va a dependre fonamentalment del valor ambiental de les àrees afectades. No obstant això, es tracta també d'obres que en general van a generar un gran impacte mediambiental, similar al que produïx la construcció d'una autovia o d'una línia de tren d'alta velocitat, on a més els pendents han de ser molt reduïdes i pràcticament constants, la qual cosa incrementa substancialment els moviments de terres que va serà necessari realitzar, i per tant l'incidència sobre el medi ambient.
Es tracta de grans conduccions de diversos centenars de quilòmetres que creuen el territori, vorejades per enormes talusos, produint greus afeccions ambientals allà per on creuen, dividint el territori i produint per tant un efecte barrera notable. Igual que en el cas dels grans embassaments, la construcció d'aquestes canalitzacions duu també aparellat la creació de grans pedreres així com escombreres.

- Efectes sobre la fauna piscícola:
Els transvasaments impliquen, lògicament, una barreja d'aigües d'una conca amb una altra, i per tant el pas de la fauna piscícola de la conca donant a la receptora. De fet, el transvasament Tajo-Segura és el responsable de la introducció del peix vermell (Carassius auratus), del gobi (Gobio gobio) i de la Boga del Tajo (Chondrostoma polylepis) en la conca del Segura; del calandí (Leuciscus alburnoides) i la Boga del Tajo en la conca del Xúquer; i de la bermejuela (Rutilus arcasii) en la conca del Guadiana.
L'introducció d'espècies és una de les principals causes d'extinció d'espècies en el món, sent els transvasaments una forma "eficaç" d'introducció d'espècies piscícolas. La realització dels transvasaments previstos pel govern, que pràcticament interconnectarien totes les conques, produirien necessàriament introduccions d'espècies alóctonas en les conques receptores, produint-se desequilibris ecològics importants, que podrien conduir a l'extinció d'algunes de les espècies de peixos autòctones, i fins i tot endèmiques, que habiten en aquestes conques.

CONSEQÜÈNCIES SOCIALS:
- Disponibilitat de recursos en les conques donants
Des del Govern s'argumenta, per a poder portar a terme els grans transvasaments entre conques, l'existència d'excedents en les conques donants. No obstant això, el concepte de "excedent" és bastant relatiu, doncs aquest aigua teòricament sobrant sol ocupar funcions ambientals importants en la conca.
Per exemple, al desembocar els rius en el mar arrosseguen al mateix sediments, la qual cosa permet el manteniment de les platges. De fet, la reducció en l'abocament de sediments al mar des dels rius, que s'ha produït en les últimes dècades com a conseqüència de la construcció d'embassaments, ha portat a la reducció i fins i tot desaparició de nombroses platges del Mediterrani.
Això suposa un impacte mediambiental considerable, a part de social, doncs de tots és sabut la font d'ingressos econòmics que suposen les platges a través del turisme. El cost econòmic directe també és considerable, com prova l'elevada quantitat de diners que tots els anys destina la Direcció general de Costes del Ministeri de Medi ambient a la regeneració de platges, per a pal·liar aquest problema.
Per altra banda, aquests teòrics excedents actualment existents en les possibles conques donants, molt probablement desapareixeran en les pròximes dècades a conseqüència del Canvi Climàtic.

El canvi climàtic que s'està produint suposarà para mitjans del segle XXI a Espanya un augment de la temperatura mitja anual de 2-2,5ºC, i disminucions variables de les precipitacions segons les regions, des del 17% en la Conca del Sud, al 2% en les Conques del Nord. Tant la reducció de les precipitacions com l'augment de temperatura, conduïxen a una disminució dels recursos hídrics.
Aquesta reducció, prenent com base la previsió de l'Institut Nacional de Meteorologia (INM), suposa un valor mig del 17%. Aquestes disminucions serien netament majors per a tota la meitat Sud d'Espanya (34% en el Guadalquivir, i 22% en el Xúquer). Per altra banda, el consum per hectàrea s'incrementa quan augmenta la temperatura (al ser major la

transpiració biològica i l'evaporació), i disminuïxen les precipitacions.
Per això, és previsible que s'incrementi també el consum en els regadius existents. Aquesta reducció dels recursos i increment dels consums, ambdós inevitables, portarà que gairebé totes les conques que actualment són excedentarias (Ebre, Duero, Tajo i Guadiana), deixin de ser-ho en les pròximes dècades, no suportant per tant l'extracció de recursos.
De fet, previsiblement només les Conques del Nord suportarien els transvasaments a mig i llarg termini.

- Expectatives creades en les poblacions receptores:

La realització dels grans transvasaments no portaria la simple eliminació dels dèficits actualment existents en les conques receptores, ni moltíssim menys. A la costa mediterrània, l'única cosa que pot ralentir, que no parar, el creixement del consum, és la sensació d'escassesa.
Prova d'això ho tenim en el fet que, durant la sequera de 1990-95, i malgrat de l'escassesa d'aigua, es va incrementar la superfície de cítrics a la Conca del Xúquer de l'ordre del 11%.
D'aquesta manera, el simple anunci de la possible realització de grans transvasaments d'aigua des de l'interior cap a la costa mediterrània, dispararia la demanda d'aigua en aquest àrea de forma espectacular.
De fet, el transvasament Tajo-Segura va despertar en aquesta última conca grans expectatives quan es va anunciar, molt per sobre de la capacitat del propi transvasament, i actualment el dèficit en la conca del Segura és bastant major que abans de realitzar-se el transvasament. És previsible que amb l'anunci de futurs transvasaments es produeixi un efecte similar a tota la costa mediterrània, disparant-se les demandes, encara que d'una manera molt més accentuada, al tractar-se d'un volum i un àrea molt major.
D'aquesta manera, quan hipotèticament després d'uns anys de construcció arribés l'aigua dels transvasaments a la costa mediterrània, les expectatives creades haurien disparat previsiblement les demandes molt per sobre dels recursos transvasats, que serien absorbits pels nous regadius, en la seva majoria privats, establint-se un dèficit probablement molt major a l'existent en l'actualitat.

Aquesta situació comportaria conseqüències socials importants a les conques receptores. A la Conca del Segura les expectatives que es van crear per a molts petits agricultors de posar noves terres en regadiu, invertint en això el seu patrimoni o mitjançant crèdits. Actualment, en la majoria dels anys, les aigües derivades per l'aqüeducte Tajo-Segura són clarament insuficients per a abastir als regadius ja existents, havent-se hagut de recórrer alguns anys a agónics regs d'emergència per a evitar la pèrdua dels fruiters, i tot

això a costa del cabal ecològic del riu Tajo, que es va veure reduït per això.
Aquesta falta crònica de recursos ha dut a la ruïna a nombrosos agricultors de la Conca del Segura, que van basar la seva activitat econòmica en uns regadius que necessiten un aigua que tot just els arriba, simplement perquè mai va existir. Una mica semblant, encara que molt més accentuat, és previsible que ocorri en la resta de la conca mediterrània si es portessin a terme els transvasaments previstos.

- Efectes sobre les poblacions de les conques donants:
La realització dels grans transvasaments també tindria conseqüències negatives en les poblacions de les conques donants. L'escassesa existent en les conques receptores faria que es derivés pels transvasaments la major quantitat de recursos possibles, superant amb escreix els teòrics excedents, especialment durant els anys de sequera.
En el sistema econòmic en el qual estem, una vegada construïda la infraestructura de transvasament, seria pràcticament impossible evitar que es derivi tot l'aigua que es disposi en la conca donant, si en la receptora es produïx un major rendiment econòmic.
Una prova d'això ho tenim en el Transvasament Tajo-Segura, quan en l'última sequera el Consell de Ministres va autoritzar diversos transvasaments quan tot just havia recursos en el Tajo.
De fet, no van tenir inconvenient per a poder portar a terme aquests transvasaments a reduir el cabal ecològic establert en el Tajo al seu pas per Aranjuez. I tot això a pesar de l'oposició frontal de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa, encapçalada pel seu President. Si a tot això afegim la reducció de recursos i increment dels consums que es preveu per a les pròximes dècades, ens trobem amb que els transvasaments podrien hipotecar en bona mida el futur de les poblacions de les conques cedents, no només impedint la utilització de nous recursos per a futurs usos, si no també retraient els actualment emprats en determinats usos, econòmicament menys rendibles que els de les conques receptores.

CONCLUSIONS:
Com hem pogut apreciar, la realització de grans transvasaments entre conques produirien necessàriament greus agressions mediambientals. Així mateix, la reducció dels recursos i increment del consum previst per als pròxims anys, unit a les expectatives que els transvasaments creen, no només no solucionarien els problemes de dèficit de les conques receptores, sinó que fins i tot els podrien arribar a accentuar de manera ostensible. En les conques cedents també produirien greus problemes socials, arribant a hipotecar el futur d'aquestes regions.
La nova cultura de l'aigua arracona aquestes infraestructures i es decanta per sistemes mes sostenibles.
Avui en dia, també s'està discutint la possibilitat d'un trasvasament desde el Ròdan a Catalunya.

a
b
c