Depuradores

logo

NOTA! Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvieu la configuració del navegador, accepteu-ho. Llegir mes...

Accepto

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació Clicant aqui:

Una planta depuradora es una instal·lació on l'aigua bruta és sotmesa a un procés on, per combinació de diversos tractaments físics, químics i/o biològics, s'aconsegueix eliminar en primer lloc la matèria en suspensió, les substàncies col·loidals, i finalment les substàncies dissoltes.
Hem de cercar un lloc adequat per instal·lar-la, normalment aigües avall de la població i propera al riu o al mar.
Dins d'una depuradora hi han dues línies de tractament:

depuradoras.jpgLínia d'aigua:
- L'aigua bruta és abocada al clavegueram per zones urbanes i indústries.
- L'aigua arriba a la depuradora a través d'un sistema de col·lectors. El tractament s'inicia al pou de gruixuts on s'extreuen, per mitjans mecànics, els elements de més pes i tamany.
- Unes reixes de desbast retenen la brutícia sòlida més grossa; es tracta del desbast de gruixos.
- Posteriorment l'aigua és impulsada a una cota que li permetrà circular pels diferents elements de la planta; és el bombament d'entrada.
- El pretractament continua amb les reixes de fins on se separen les partícules petites. Aquest procés s'acaba amb el dessorrador-desgreixador, on es fan enfonsar les sorres i surar els greixos.
- El pas següent consisteix en separar per mitjans físics els detritus (constituents de la matèria en suspensió), en el decantador primari, en el fons del qual es pretén que es dipositin, obtenint així els fangs primaris. En casos de contaminació industrials fortes s'afegeixen coagulants químics i es produeixen la floculació per tal d'afavorir la decantabilitat de la matèria en suspensió.
- S'elimina la càrrega contaminant restant per mitjans biològics: determinades bactèries s'alimenten de la matèria orgànica tant dissolta com en suspensió. Per això necessitem un dipòsit anomenat reactor biològic i una aportació d'oxigen.
- Des de l'edifici de bufadors s'aporta l'aire que conté l'oxigen que les bactèries necessiten per poder assimilar la matèria orgànica.
- Pel seu pes les bactèries es depositen al fons del decantador secundari i així se separen de l'aigua obtenint els fangs secundaris. L'aigua ja neta torna a la natura i continua el seu cicle.

Línia de fangs:
- Els fangs poden venir del tractament primari i del tractament secundari.
- Els fangs decantats en el tractament primari són incorporats a la línia de fangs a través del bombament de fangs primaris.
- De la mateixa manera, el bombament de fangs secundaris és a la capçalera de la línia de fangs.
- El fang procedent dels decantadors és encara pràcticament líquid. El primer pas en el seu procés és un espessiment, que per un costat es tradueix en un nou decantador:

l'espessidor de fangs primaris per gravetat. Una part dels fangs procedents dels decantadors secundaris, retorna a la línia d'aigua a capçalera del procés biològic. Així s'aconsegueix mantenir la concentració de bactèries.
- Per l'altre costat, la resta dels fangs provinents del tractament biològic van a un espessidor de fangs secundaris per flotació. Aquí s'augmenta la concentració del fang.
- Un cop el fang espessit, passa al digestor anaerobi on es redueix la matèria orgànica present.
- La digestió anaeròbia ve acompanyada per un alliberament de gas metà que, en el cas de plantes grans és pot aprofitar com a font d'energia. Aquest gas s'acumula en el gasòmetre.
- En el cas que hi hagi excés de gas, en no poder alliberar-lo a l'atmosfera, disposarem d'una torxa que ens permetrà cremar-lo.
- El fang digerit passa al dipòsit d'emmagatzemament de fangs, on s'acumula per alimentar el procés de deshidratació.
- A l'edifici de deshidratació de fangs, s'elimina la màxima part d'aigua possible, per tal de fer el fang menys voluminós i més econòmic de transportar. Hi ha procediments diversos: els principals són mitjançant filtres, banda, filtres premsa o centrífugues.
- Un cop deshidratats, els fangs passen a una sitja des d'on són enviats al seu destí definitiu, agricultura, jardineria, construcció, ...

Consells pràctics per a contaminar menys i facilitar el procès de depuració:
- No permeteu que la gasolina, ni olis, ni d'altres líquids nocius s'escampin i es barregin amb l'aigua.
- No permeteu el vessament dels residus domèstics a l'aigua.
- No llenceu productes químics domèstics a l'aigüera o l'embornal.
- Genereu el mínim possible d'escombraries: utilitzeu el mínim indispensable de paper i plàstic.
- En rentar, empreu el mínim de lleixiu i de detergent, si més no, amb la mínima quantitat de fosfats.
- No llenceu al wàter el que no hi ha d'anar.
- Al jardí o a l'hort, eviteu al màxim utilitzar plaguicides i d'altres elements químics.

En menys de sis anys Catalunya preveu triplicar el seu nombre d'Estacions Depuradores d'Aigües Residuals (EDAR), passant de les 337 que estan en funcionament en l'actualitat a 998 instal·lacions per a l'any 2014. Una mesura impulsada per la Agència Catalana de’l Aigua (ACA) que s'engloba dintre del grup d'accions promogudes per aquest organisme autonòmic per a arribar a una sostenibilitat ambiental, econòmica, social i de garantia de recursos hídriccs en els pròxims anys. Aquesta xifra farà que aquest tipus d'instal·lacions deixin d'estar només en aquells municipis amb més de 2.000 habitants i en zones especialment sensibles, per a passar a cobrir tot el territori català.

Reutilització;

La reutilització consisteix a donar nous usos a l’aigua un cop s’ha superat tota una sèrie de tractaments a les depuradores per tal de regenerar-la.
Es tracta d’una alternativa de gran interès per incrementar la disponibilitat d’aigua en territoris amb recursos hídrics limitats, com és el cas de l’àrea metropolitana.
El principal objectiu de la reutilització és minimitzar la captació d’aigua, però garantint-ne igualment el subministrament als usuaris; per tant, es pot dir que es tracta d’optimitzar els recursos. Gràcies a aquest procediment, l’aigua potabilitzada es pot reservar per a usos que requereixin una major qualitat i l’aigua regenerada, en canvi, es pot emprar per a usos diferents als relacionats amb l’aigua de boca, com ara el reg, la neteja urbana, usos industrials i ambientals.

Tipus de reutilització:
Quan es parla de reutilització, es pot fer referència a la reutilització indirecta i a la directa o planificada.
- La reutilització indirecta es porta terme contínuament quan s’aboca al medi l’aigua depurada en condicions adequades, ja que posteriorment es pot tornar a captar i emprar-la per a nous usos.
- La reutilització directa o planificada implica tornar a introduir l’aigua regenerada al cicle de l’aigua amb l’objectiu de donar-li un nou ús. De fet, segons els usos que es preveuen per a l’aigua regenerada els paràmetres de qualitat poden variar.

Tractament per a la reutilització directa:
Per tal de regenerar l’aigua, se sotmet a un tractament de coagulació, floculació, filtració i desinfecció. En els casos en què també cal reduir el contingut de sals, s’apliquen tractaments específics com l’electrodiàlisi reversible, tècniques especials de filtració o inclús l’osmosi inversa.

Instal·lacions on es fa reutilització:
Un total de tres de les set estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) metropolitanes tenen processos que permeten la reutilització de l’aigua: l’EDAR del Baix Llobregat, la de Gavà-Viladecans i la de Sant Feliu de Llobregat.

a
b
c