INICI

logo

NOTA! Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvieu la configuració del navegador, accepteu-ho. Llegir mes...

Accepto

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació Clicant aqui:

El govern espanyol ultima una modificació legal a mesura que permeti reobrir la central de Garoña.central-garonya

 

La política energètica del Govern espanyol té un fantasma. I es diu Garoña. És el nom de la central nuclear burgalesa que va cessar la seva activitat el passat mes de juliol.

No obstant això, l'Executiu del PP prepara un reial decret llei que obriria la porta al fet que Nuclenor (propietària de la nuclear) pogués reprendre la seva activitat.

L'argument legal que esgrimeix el Govern és que el tancament no es va produir per motius de seguretat. En qualsevol cas, les peripècies de Garoña (obre, tanca?) sintetitzen les dificultats del Govern per demostrar el seu pedigrí de partit pronuclear.

Les empreses elèctriques han demanat al Ministeri d'Indústria que desitgen allargar el funcionament de les centrals fins als 60 anys, però el Govern encara no ha aconseguit trobar la fórmula per complaure-les. Encara que està en això. Iberdrola està en la propietat de sis dels set reactors que existeixen a Espanya.

L'Executiu té dificultats per fer un vestit a mesura de les centrals nuclears.

Ja va oferir a Garoña una pròrroga del seu funcionament cinc anys, però els nous impostos i la necessitat d'efectuar fortes inversions en seguretat va obligar a Nuclenor al tancament abrupte, forçat per la fi de la seva explotació (acordat pel PSOE pel 2013).

Buscant un vestit a mesura

Amb una pròrroga de només cinc anys, Nuclenor no podia amortitzar les inversions necessàries. Per això, el Govern segueix buscant un vestit més ample; en el qual càpiguen per a totes.

Un portaveu de UNESA, la patronal de les cinc elèctriques convencionals, va declarar: “no podem estar més d'acord amb la possibilitat que aquestes centrals operin a llarg termini, mentre compleixin amb els requisits necessaris”.

A Espanya, el període de funcionament d'una nuclear no té termini. El PSOE va fixar un topall de 40 anys en esborrany de la Llei de Sostenibilitat Econòmica, però va pactar amb CiU eliminar-ho. Les autoritzacions d'explotació es renoven periòdicament després de l'avaluació del Consell de Seguretat Nuclear.

“En el cas espanyol, si s'apliqués l'operació fins a 60 anys, l'energia elèctrica produïda generada en 20 anys per les actuals centrals nuclears en funcionament equivaldria al consum a Espanya durant gairebé 5 anys”, diu el Fòrum de l'Energia Nuclear, lobby del sector.

Una opció barrejada és aprovar una legislació que permetés ampliés la vida de les nuclears 10 o 20 anys. Tal fórmula blindaria el futur de les nuclears.

Així, si l'algun dia arribés al poder una força o coalició antinuclear, tindria les mans lligades, doncs es posen les condicions perquè si la nova Administració acceptés tancar les centrals, aquestes podrien reclamar una indemnització pel lucre cessant.

Però allargar el funcionament de les centrals seria xocant, si es té en compte que l'actual parc de producció elèctrica està sobredimensionada. Sobra potència elèctrica. I també per això el rebut de la llum és tan car.

El lògic seria reduir un parc sobredimensionat, explica diversos experts consultats; entre altres raons perquè les nuclears bloquegen el funcionament de les plantes de gas de cicle combinat, el 90% de les quals estan parades però segueixen cobrant (la compensació del peatge de respatller), que també engreixa l'engruixat rebut de la llum.

Apostar per les renovables

“El lògic seria substituir aquestes centrals quan arribin al final de la seva vida, donades les fortes inversions que precisen en seguretat i els seus problemes no resolts amb els residus. El que caldria fer és apostar per la tecnologia eòlica i fotovoltaica, que ofereixen costos inferiors a la nuclear”, sosté Jaume Morron, assessor energètic.

És el mateix opina Jorge Morales de Llaura, expert en regulació elèctrica, qui critica que la negociació entre govern i elèctriques “s'estan fent sense contraprestacions” per als consumidors, la qual cosa pot ser “un regal” per a les nuclears.

“Si aquestes anessin obligades a assumir els costos dels residus, tancarien”, agrega. Morales diu que ampliar la vida de la nuclears “no té sentit”.

“L'energia nuclear no és barata; però sí és rendible per als promotors, que cobren per l'electricitat produïda a preu del gas, la font més cara”.

Mentrestant, en l'àmbit mundial, les plantes viuen un cert estancament. La generació nuclear ha passat de representar el 17% de l'electricitat en tot el món a situar-se en el 11%. Ara, hi ha 70 reactors en construcció. El 75% està a Xina, Rússia, Índia i EUA

Font: La Vanguardia

a
b
c