El bioetanol es pot realitzar amb plantes aquàtiques (llenties d'aigua) de manera ràpida i barata.
Investigadors de la Universitat de Carolina del Nord, EEUU, estan estudiant l'ús de llenties d'aigua per a la producció de bioetanol.
Aquestes plantes són capaces d'absorbir i metabolizar gran part dels components que contenen els purins i les aigües residuals. L'investigació ha demostrat que l'ús de purins i aigües residuals en el cultiu d'aquestes plantes permet obtenir una gran quantitat de midó.
A manera orientativa, els autors de la investigació xifren la quantitat de midó entre cinc i sis vegades superior per unitat de superfície conreada que amb el cultiu de blat de moro.
Gràcies a la seva forma de reproducció vegetativa per gemmació, és capaç de generar noves fulles i produir, d'aquesta manera, biomassa molt més ràpidament que els cultius tradicionals.
L'investigació té com objectiu desenvolupar un sistema pel qual es puguin aprofitar els purins animals per al cultiu d'una planta rica en midó.
El contingut en midó de les llenties d'aigua és molt variable; segons espècies i varietats oscil·la entre el 3% i el 75% del pes sec de la planta.
Diversos paràmetres, com el perfil nutricional i la concentració, tenen una influència cabdal en l'acumulació de midó. En laboratori s'ha trobat que l'espècie Spirodela polyrrhiza, pot conrear-se amb purins de porc tractats mitjançant un procés anaeróbic i obtenir d'ella un contingut en midó del 45,8% sobre el pes sec.
L'ús d'aquest tipus de plantes permet obtenir un clar benefici mediambiental. En paraules del Dr. Cheng, d'aquesta manera, mataríem dos ocells d'un tret: producció de biocarburant i tractament d'aigües residuals.
El midó obtingut de la llentia d'aigua es pot convertir en bioetanol utilitzant les mateixes instal·lacions i tecnologies que s'empren actualment per al blat de moro. En aquest sentit, la llentia d'aigua suposa una atractiva alternativa, no alimentària, per a la producció de biocarburants. Aquesta petita planta té un potencial enorme per a la producció de bioetanol econòmicament rendible.
A l'actualitat s'està construint una instal·lació pilot, amb una superfície d'aigua de 600 m2 , dintre d'una granja comercial, per a investigar la millora dels factors i rendibilitat econòmica que afecten al cultiu d'aquestes plantes aquàtiques amb purins, a la seva recol·lecció i posterior assecat.