Recursos

El model energètic actual es basa majoritàriament en el consum de combustibles fòssils pel transport i la generació d'energia elèctrica. Avui en dia, dos factors posen en entredit la supervivència d'aquest model, que va començar a principis del Segle XX. Aquests factors son l'esgotament de les reserves de combustible i el calentament global.

Segons la teoria del Pic de Hubbert, l'esgotament de les reserves de petroli i gas natural podria ser un fet abans de que acabi el present Segle XXI. A mes a més, cada cop son mes els científics i els grups d'opinió que alerten sobre el començament d'un període de calentament global associat l' increment d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Encara  no hi ha cap acord sobre d'imminència i l'abast de aquests problemes, existeix un consens generalitzat sobre el fet de que un dia o altre, el ser humà haurà de deixar d'utilitzar els combustibles fòssils com a principal font d'energia primària i decantar-se per fonts mes segures, abundants i menys nocives pel medi ambient.

Avui en dia s'utilitzen els combustibles fòssils son el 97% de l'energia primària que es consumeix al món, el 38% es carbó, el 40% es petroli i el 19% es gas natural. Aquestes fonts generen contaminació i no son renovables. S'estima que el petroli durarà 45 anys mes, el gas natural 65 i el carbó 230. No obstant això, existeixen diverses opcions de generació elèctrica alienes als combustibles fòssils que podrien mitigar la dependència que la societat moderna té d'aquests recursos escassos i contaminants. Algunes d'aquestes opcions ja son disponibles i d'altres son meres hipòtesis, i cada una genera distints i enfrontats punts de vista sobre les seus suposats avantatges e inconvenients.

La discussió entre energia alternativa/convencional no es només una classificació de las fonts d'energia, sinó que representa un canvi que necessàriament tindrà que produir-se durant aquest segle. Es important destacar que les energies alternatives, encara següent renovables, també son finites, i com qualsevol altre recurs natural tindrà un límit màxim d'explotació, per tant, encara que puguem realitzar la transició a aquestes noves energies de forma suau i gradual, tampoc permetran continuar amb aquest model econòmic basat en el creixement perpetu. Es per això que neix el concepte de Desenvolupament sostenible.

2-

470-4120.jpgAquest model esta basat en les següents premisses:

L'ús de fonts d'energia renovable, ja que las fonts fòssils actualment explotades acabaran esgotant-se, segons els pronòstics actuals, en el transcurs d'aquest segle XXI.
L'ús de fonts netes, abandonant els processos de combustió convencionals i la fissió nuclear.
L'explotació extensiva de les fonts d'energia, proposant-se com alternativa el foment del auto consum, que eviti, en la mida del possible la construcció de grans infraestructures de generació i distribució d'energia elèctrica.
La disminució de la demanda energètica, millorant el rendiment dels dispositius elèctrics (electrodomèstics, làmpades, etc.)
Reduir o eliminar el consum energètic innecessari. No es tracta només de consumir mes eficientment, sino de consumir menys, es a dir, desenvolupar una consciència i una cultura d'estalvi energètic i condemna del despilfarrament.

La producció d'energies netes, alternatives y renovables no es només una cultura o un intent de millorar el medi ambient, sinó una necessitat a la que el ser humà es veurà abocat, independentment de les nostres opinions, gustos o creences.

A principi del segle XXI la potencia del parc de producció elèctrica instal·lat a Catalunya ronda els 10.000 MW, dels quals aproximadament una tercera part correspon a centrals nuclears, un altre tercera part a centrals tèrmiques alimentades amb fuel o gas. La resta es reparteix entre centrals hidroelèctriques, centrals tèrmiques de carbó, plantes d'autogeneració i cogeneració i parcs eòlics. L'electricitat va aportar l'any 2000 quasi una tercera part de l'energia primària consumida a Catalunya.