Conservació del medi

A Catalunya coincideixen ambients naturals molt diversos, representatius de moltes de les estructures de paisatge d'Europa i el nord d'Àfrica. Això és conseqüència de l'orografia i l'especial situació geogràfica, a mig camí entre les zones tropicals i les zones àrtiques. Aquest fet n'ha determinat l'extraordinària diversitat biològica, que s'ha preservat fins als nostres dies. conservaciomedi.jpg

D'altra banda, però, la intensa humanització del territori ha transformat gran part d'aquests paisatges, ha afavorit sovint unes espècies i n'ha arraconat d'altres. Això ha generat un ric mosaic paisatgístic, format per ecosistemes diversos, amb diferents graus de transformació.
Convé destacar que el territori és un recurs limitat. Per això, cal promoure que se'n faci un ús racional, respectuós i sostenible, i protegir-ne alguns espais per preservar la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes.

Durant l'últim terç del segle XIX es van crear, en diferents zones del món, els primers parcs nacionals com primer pas en la protecció mediambiental de determinades zones considerades excepcionals pels seus patrimonis naturals. Des de llavors fins a ara la situació ha canviat enormement; el nombre de zones protegides en qualsevol país ha augmentat, així com les lleis i normes de protecció dels mateixos, de tal manera que avui dia, les xarxes d'espais naturals protegits desenvolupen una funció transcendental per a la protecció i conservació de la biodiversitat.
En aquest sentit, el Conveni sobre diversitat biològica de Rio de Janeiro de 1992, ratificat per Espanya en 1994, implica el compromís dels estats signants per a elaborar estratègies, plans o programes per a la conservació i la utilització sostenible de la biodiversitat. Particularment, una de les accions previstes és la d'implantar i gestionar àrees protegides destinades a la conservació de la biodiversitat i d'hàbitats naturals.
En concret, a Catalunya i, sobre la base de la Llei 12/1985, de 13 de juny, del Parlament de Catalunya, d'espais naturals, s'aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre.Aquest pla; PEIN, és una eina de planificació territorial, amb categoria de pla territorial sectorial, o sigui, que abasta tot el territori català, sent les seves disposicions d'obligat compliment per a les administracions públiques i els particulars.

Els objectius fonamentals del PEIN són:
- Establir un conjunt espais naturals representatius de la diversitat paisatgística i biològica de Catalunya.
- Implantar les mesures necessàries per a la seva protecció bàsica.
- Analitzar les causes d'una possible degradació i establir les actuacions preventives necessàries.
- Establir les activitats agrícoles, forestals i econòmiques permeses en les diferents zones, així com definir els beneficis tècnics i financers per a les poblacions implicades, tot això dintre d'un desenvolupament sostenible de la zona.

El PEIN defineix en tota Catalunya un total de 144 espais d'interès natural. De tots ells, actualment es cataloguen com a tals 112. D'aquests, 12 ja es trobaven sota protecció abans de l'entrada en vigor del Pla: parcs nacionals i naturals, reserves naturals, etc...
De la resta, 54 han estat aprovats definitivament i 46 estan en curs de tramitació. La característica general d'aquests espais és que són representatius dels diferents tipus de clima i orografia presents a Catalunya: litoral, muntanya, aiguamolls, plana, etc.

L'any 1970, aquests espais suposaven una superfície total de 102 km2. Actualment, aquests 144 espais sumen 6.481 km2 el que suposa pràcticament el 20% de la superfície de Catalunya.
Són pocs els espais protegits, com per exemple, alguns espais naturals de protecció especial, que es troben gestionats per organismes o institucions independents de la Generalitat de Catalunya, ja que, la gran majoria depèn d'aquesta.
Concretament, al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca li correspon el control de les activitats regulades pel PEIN, la promoció dels usos i les activitats que afavoreixen el desenvolupament dels espais i l'establiment d'ajudes i de indemnitzacions, mentre que el Departament de Medi ambient redacta els plans especials necessaris per a la delimitació definitiva, la implantació de mesures de col·laboració tècnica i econòmica per a la redacció d'estudis d'impacte ambiental i l'aprovació dels programes de

restauració d'espais afectats per activitats extractives.
En qualsevol cas, el PEIN, per al seu desenvolupament permet una participació activa dels ens locals, municipis i consells comarcals. D'aquesta forma, s'aconsegueix la inclusió real en la planificació territorial, urbanística i socioeconòmica local. Per a desenvolupar totes les actuacions previstes, el PEIN preveu que, segons competències, ambdós departaments atorguin ajudes econòmiques i tècniques destinades a ens locals, agrupacions forestals i agràries, entitats i particulars.

El PEIN contempla a més un pla de desenvolupament, revisable cada quatre anys, on s'estableixen les actuacions generals com campanyes divulgatives, reformes legals, convocatòria de subvencions, etc. i les particulars, les quals, fins a la data, han estat les següents:
- 22 declaracions d'espais naturals de protecció especial.
- Execució prioritària de plans de sanejament en 15 espais.
- Regulació de l'explotació dels aqüífers en 5 espais.
- Ordenació dels aprofitaments dels recursos marins de 12 espais.
- Completar la planificació i les disposicions del règim urbanístic de 21 espais.
- Restauració de 15 zones afectades per activitats extractives.
- Delimitació de 70 superfícies forestals d'àrea reduïda amb presència notable d'espècies.
- Redacció de 10 plans de producció forestal.
- Desenvolupament de 41 projectes de ordenació i de plans tècnics de gestió i millora forestals.
- Creació en 20 espais amb excessiva presència humana de zones recreatives i d'esplai.
- Declaració de 18 reserves naturals o refugis de la fauna salvatge.
- Aplicació en 20 espais d'ambient de marisma i marjal del règim específic de protecció de zones humides.

En definitiva, el desenvolupament d'actuacions tals com el PEIN és completament necessari per a garantir l'ús racional i sostenible del territori per a activitats econòmiques, industrials, urbanístiques, agràries, etc., preservant la continuïtat i diversitat de paratges naturals, així com la conservació dels seus recursos vius.